Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 4; 10 de desembre de 2016): visitant els indrets del desembarcament de Normandia (XIV)
Conseqüències
Econòmiques
Al final de la guerra, milions de persones
s'havien quedat sense casa, l'economia europea s'havia ensorrat i el 70% de la
infraestructura industrial europea estava destruïda. El 1947, el secretari d'estat
dels Estats Units George Marshall va establir un pla, conegut com el Pla Marshall, per a la
recuperació econòmica europea. Aquest pla preveia que els EUA destinessin
bilions de dòlars per a la reconstrucció d'Europa. Els països ocupats per la Unió Soviètica no van beneficiar-se d'aquest pla.
Guerra freda
El final de la Segona Guerra mundial va
marcar la fi de la posició del Regne Unit com a superpotència global i l'emergència
dels Estats Units i la Unió Soviètica com a poders dominants en el món. Les
friccions entre aquestes dues superpotències van anar augmentant i van portar a
l'esclat de la guerra freda.
Emigracions forçades
A la zona de la Silèsia i la Pomerania hi va
haver l'emigració a l'estiu del 1945 d'uns 5 milions d'alemanys.] Els polonesos es van dedicar a seguir
i perseguir els alemanys. En dos anys a la zona de Wroclaw (Polònia) hi va
haver 150.000 alemanys obligats a marxar, aquests van ser substituïts per
polonesos.
Un altre exemple el trobem a Txecoslovàquia,
on els alemanys representaven el 22,5% del país.
Els estats vencedors van establir les noves
fronteres dels estats derrotats. Això va tenir com a resultat que milions de
persones es van trobar de cop en territori hostil i van haver d'abandonar les
seves cases. El principal beneficiat va ser la Unió Soviètica, que va guanyar territori a costa d'Alemanya, Finlàndia, Polònia i el Japó. Polònia va ser compensada i rebé la major
part del territori alemany a l'est de la línia Oder-Neisse, incloent-hi les regions
industrials de Silèsia.
Alemanya va ser dividida en
quatre zones d'ocupació, cada una controlada per un d'aquests estats: els
Estats Units, el Regne Unit, França i la Unió Soviètica. A mesura que les
relacions entre els estats vencedors es van anar deteriorant, les línies de
demarcació entre les zones d'ocupació van esdevenir fronteres estatals. Les
zones americana, britànica i francesa es van unir el 1949 per crear la República Federal
d'Alemanya i la zona soviètica va convertir-se en la República Democràtica
d'Alemanya.
La Prússia
oriental va
desaparèixer, dividida entre la Unió Soviètica, Polònia i Lituània. Àustria va ser separada
d'Alemanya per tornar a esdevenir un estat independent, tal com era abans de l'Anschluss de 1938. La República Txeca i Eslovàquia van tornar a ser unides i es va crear altra
vegada l'estat de Txecoslovàquia i la regió dels Sudets hi va ser incorporada. La regió del Saarland va esdevenir temporalment un
protectorat de França, però després va
retornar a Alemanya. Corea, que va ser dividida en dos al llarg del
paral·lel 38 per soviètics i americans, va acabar esdevenint dos estats
diferents, Corea del Nord i Corea del Sud.
A les àrees ocupades pels aliats occidentals,
els governs existents abans de l'inici de la guerra van ser restablerts o es
van crear nous governs democràtics; a les àrees ocupades per la Unió Soviètica,
incloent-hi territoris d'anteriors aliats com Polònia, s'hi van crear estats
comunistes satèl·lits de la Unió Soviètica.
Nacions Unides
Com que la Societat de
Nacions havia fracassat en la seva tasca de prevenir
la guerra, el 1945 es va crear un nou organisme internacional
anomenat les Nacions Unides. A diferència del
seu predecessor, les Nacions Unides han pres un paper més actiu en el món,
lluitant contra epidèmies i proveint ajuda humanitària a les nacions en
problemes. Les Nacions Unides també van servir com a front diplomàtic durant la
guerra freda. També van ser responsables de la creació del modern estat d'Israel, en part com a resposta a l'Holocaust.” (continuarà)
(La fotografia correspon als forats de bales vistos als búnquers del Pointe du Hoc)
Comentaris