Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Singapur a Nusa Lembongan, a Bali (Indonèsia) (dia 16, 24 d’agost de 2016) (i VI)

Ens allotjarem al Mola Mola House (http://molamolalembongan.com/) , amb vistes precioses a la badia. Ens ofereixen un suc de benvinguda mentre acaben de preparar l’habitació. Hi ha wifi a tot l’establiment i ens diuen que el preu també inclou l’esmorzar. Ens acompanyen al bungalou i la veritat és que és impressionant: una mena de “chill-out” amb “pufs” a baix, una terrassa amb balcó, un llit impressionant i un lavabo gegant. Un petit luxe. Estem fosos i optem per anar a dormir un parell d’hores per recuperar-nos i aprofitar una mica la tarda. Mandregem i quan ens llevem, optem per anar a explorar un xic l’illa. Des de la recepció ens han dit que podíem tenir caiac i material d’esnòrquel  gratuïts, a més d’un bon preu pel lloguer d’una moto. No tenen lloguer de bicis, que ens hauria interessat més, de manera que optem per fer servir les cames i seguim un caminet de sorra que es transforma en una petita carretera d’asfalt, la general de l’illa, molt transitada per turistes d’arreu i oriünds. De tant en tant també hi ha petits tuk-tuk, que pel que sembla, són gratuïts. Anem sense rumb fix; seguim els cartells que ens menen a la “Dream Beach” (https://www.tripadvisor.com/Attraction_Review-g1137831-d7930822-Reviews-Dream_Beach_Nusa_Lembongan-Nusa_Lembongan_Bali.html; https://www.lonelyplanet.com/indonesia/nusa-lembongan/attractions/dream-beach/a/poi-sig/482436/356555) , la platja de somni, a on les ones peten salvatgement. Hi ha gent, però caminem un xic més fins a arribar a uns penya-segats a on l’oceà mostra tota la seva fúria. Les onades impressionen, són de metres, i en regalen petites gotes que ens mullen el rostre. Fins i tot es veu l’arc de Sant Martí quan les ones esclaten contra les roques. I per primer cop també em fixo detingudament en una bandera amb un puny dibuixat que es troba per tota l’illa i que posa “For Bali” (http://www.forbali.org/en/) . Més tard, gràcies al “Sr Google”, sabré que es tracta d’un moviment balinès contra la massificació turística i l’especulació immobiliària (https://www.theguardian.com/environment/the-coral-triangle/2016/mar/22/mounting-opposition-to-bali-mass-tourism-project; http://traveller24.news24.com/Explore/International-Getaways/bali-a-protest-in-paradise-to-counter-artificial-islet-developments-20160825 ). Després de l’espectacular xou natural, anem al Pandan Cafè (https://www.tripadvisor.com/Restaurant_Review-g1137831-d6937501-Reviews-Cafe_Pandan-Nusa_Lembongan_Bali.html; http://www.dreambeachlembongan.com/bar_cafe.php) , a la mateixa “Dream Beach”, a on tastaré per primera volta una cervesa indonèsia, la Bintang (https://en.wikipedia.org/wiki/Bintang_Beer) , tot i que també ofereixen San Miguel. El moment i el lloc són increïbles: l’espectacle natural del mar, bona companyia, cervesa. Es resumeix en viure. No puc estar de “fotre-me’n” dissimuladament d’una noia que no para de fer postures de sex-símbol al costat de la piscina del mateix bar, que també és una casa d’hostes, mentre un noi la filma des de tots els angles haguts i per haver. Paguem i marxem. El dia ja decau i optem per anar a la “Sunset Beach” (https://www.travelfish.org/sights/indonesia/bali/bali/nusa_lembongan) a veure la posta de sol. No queda lluny i l’atrapem mínimament, però val molt la pena! Malgrat la fosca, retornem cap a la zona de l’hotel, a on abans d’anar a sopar en un establiment a la mateixa platja, encarreguem un tour pel dia següent. Sopem a l’altre extrem de la platja a on pernoctem. Sopem bé, però no pas molt econòmicament, tot i que tampoc és una exageració el preu que ens cobren. En molts establiments fan happy hour” a les tardes, però quan arribem  l’hotel, l’hora ja ha passat i encarreguem còctels que ens porten, tant si com no, al mateix bungalou. Els prenem amb la remor de la mar embravida com a banda sonora. No són ni les deu del vespre; aquí els horaris de menjar són estrictes i tanquen aviat. Ens serveixen, i encara gràcies, una cervesa, però tanquen el bar a les 21.30; segons diuen, els hi fan tancar. Alguns establiments més interiors tanquen, pel que ens diuen, a les 23 com a màxim. Així doncs, prenem la cervesa i m’adormo sense ni adonar-me de la bonica melodia de la remor marina...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís