Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Bali a Singapur (dia 19, 27 d’agost de 2016) (i V)
Ens
toca un senyor xinès amb un anglès que costa d’entendre, però ens comprenem.
Ens porta a l’hotel, el Fragance Balstier (http://www.fragrancehotel.com/hotel/details/name/fragrance-hotel-balestier/id/116/n/1/type/online
), però no hi ha manera de trobar-lo. Truca a la companyia hotelera i no el
saben orientar fins al cap d’una bona estona. Hi ha moments de tensió, però ens
deixa a lloc. El bon senyor està indignat, ja que l’adreça es correspon a la
d’un altre hotel. També ens recomana un lloc proper per anar a sopar, un mercat
de menjar al carrer, però no ens perdona els 5$ de Singapur (https://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%B2lar_de_Singapur;
https://en.wikipedia.org/wiki/Singapore_dollar)
que han anat pujant al taxímetre mentre trucava per trobar l’hotel. I a
l’hotel, un bon desastre: tot i tenir reservat, ens porten al del costat, de la
mateixa cadena. No en volen saber res del preu del taxi, encarit per la seva
incompetència. L’habitació sembla una bona capsa de mistos pel preu que en
paguem, amb un lavabo a on no pots ni seure i a sobre, t’hi has de dutxar. El
pitjor hotel de tot el periple. I més, encara, quan ens movem pel barri. Anem a
sopar, car no hem dinat, al mercat que el taxista ens ha recomanat, com a bo i
econòmic. Està ple de gent xinesa, que no parla gens d’anglès. Quan per fi ens
decidim per uns noodles i li remarquem a la malcarada dependenta que no volem
ni carn ni peix, fa que sí. Ens serveix dos bols sense els noodles, que els hi
hem de reclamar. I quan seiem per sopar... porten peix. En reclamar, la mal
educada no en vol saber res, ni canviar-nos el plat ni tornar-nos els diners.
Marxem enfadats amb la seva prepotència i mala educació. Un lloc denunciable
pel tracte i la petita estafa. No val la pena ni recordar-ne el nom. Cap ganes
de tornar a un lloc que sembla molt endogàmic. De fet, érem els únics no
xinesos que hi érem. Sense haver sopar continuem caminant i trobem un lloc a on
hi ha algú que parla un xic d’anglès. Com podem demanem noodles només amb
verdures, de dues classes diferents, però ens porten el mateix. És prou bo,
però semblem com un espectacle, ja que un dels dependents no para
d’observar-nos com si fóssim animals de circ. Quan hi ha qui vol fumar, ens diu
que no es pot, mentre que als oriünds se’ls hi permet. Marxem molestos i de
camí a l’hotel, en demanar foc, un senyor ens renya per no demanar-ho com creu
que ell s’ha de demanar. De veritat, un autèntic fracàs. Ganes de tancar-se a
l’hotel i no sortir amb la mala educació de la gent del carrer. Comprem un
parell de cerveses i acabem de passar la vetllada, amb l’esperança que l’endemà
el dia sigui millor a Singapur, un país que de moment, m’està caient als peu...
(La fotografia correspon a un dels carrers de Singapur)
Comentaris