Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Bali a Singapur (dia 19, 27 d’agost de 2016) (i V)

Ens toca un senyor xinès amb un anglès que costa d’entendre, però ens comprenem. Ens porta a l’hotel, el Fragance Balstier (http://www.fragrancehotel.com/hotel/details/name/fragrance-hotel-balestier/id/116/n/1/type/online ), però no hi ha manera de trobar-lo. Truca a la companyia hotelera i no el saben orientar fins al cap d’una bona estona. Hi ha moments de tensió, però ens deixa a lloc. El bon senyor està indignat, ja que l’adreça es correspon a la d’un altre hotel. També ens recomana un lloc proper per anar a sopar, un mercat de menjar al carrer, però no ens perdona els 5$ de Singapur (https://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%B2lar_de_Singapur; https://en.wikipedia.org/wiki/Singapore_dollar) que han anat pujant al taxímetre mentre trucava per trobar l’hotel. I a l’hotel, un bon desastre: tot i tenir reservat, ens porten al del costat, de la mateixa cadena. No en volen saber res del preu del taxi, encarit per la seva incompetència. L’habitació sembla una bona capsa de mistos pel preu que en paguem, amb un lavabo a on no pots ni seure i a sobre, t’hi has de dutxar. El pitjor hotel de tot el periple. I més, encara, quan ens movem pel barri. Anem a sopar, car no hem dinat, al mercat que el taxista ens ha recomanat, com a bo i econòmic. Està ple de gent xinesa, que no parla gens d’anglès. Quan per fi ens decidim per uns noodles i li remarquem a la malcarada dependenta que no volem ni carn ni peix, fa que sí. Ens serveix dos bols sense els noodles, que els hi hem de reclamar. I quan seiem per sopar... porten peix. En reclamar, la mal educada no en vol saber res, ni canviar-nos el plat ni tornar-nos els diners. Marxem enfadats amb la seva prepotència i mala educació. Un lloc denunciable pel tracte i la petita estafa. No val la pena ni recordar-ne el nom. Cap ganes de tornar a un lloc que sembla molt endogàmic. De fet, érem els únics no xinesos que hi érem. Sense haver sopar continuem caminant i trobem un lloc a on hi ha algú que parla un xic d’anglès. Com podem demanem noodles només amb verdures, de dues classes diferents, però ens porten el mateix. És prou bo, però semblem com un espectacle, ja que un dels dependents no para d’observar-nos com si fóssim animals de circ. Quan hi ha qui vol fumar, ens diu que no es pot, mentre que als oriünds se’ls hi permet. Marxem molestos i de camí a l’hotel, en demanar foc, un senyor ens renya per no demanar-ho com creu que ell s’ha de demanar. De veritat, un autèntic fracàs. Ganes de tancar-se a l’hotel i no sortir amb la mala educació de la gent del carrer. Comprem un parell de cerveses i acabem de passar la vetllada, amb l’esperança que l’endemà el dia sigui millor a Singapur, un país que de moment, m’està caient als peu...
(La fotografia correspon a un dels carrers de Singapur)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís