Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: descobrint Nusa Lembongan, a Bali (Indonèsia) (dia 17, 25 d’agost de 2016) (i IV)


Pel pont només hi passen motocicletes i bicis, ni un cotxe hi passa, i com que ho veiem molt saturat, desistim de passar-hi. També hi ha una escola a prop i gent pescant. De nou, trobem que venen gasolina dins d’ampolles de vodka i també constatem que ens quedaran coses per veure, com ara anar a fer una excursió per veure balenes. Continuem el periple i ens endinsem en una zona més boscosa. Cases al costat de la carretera asfaltada amb tota una vida quotidiana: dones cuinant, homes feinejant, nens i nenes jugant, plataners florits o plens de plàtans verds, una vaca pasturant, etc. La gent ens saluda de manera molt simpàtica, però també ens estafen quan comprem un paquet de “cigarrets” dels seus, els Sampoerna (http://www.indonesia-cigarettes.com/sampoerna-cigarettes/cat_3.html ), fets a base d’herbes de Java. El senyor no sap com dir el preu i ens mostra els bitllets que li hem de donar, mentre una noieta no para de riure. Anem resseguint el camí asfaltat i arribem a una cruïlla, a on hi ha tres venedores de braçalets cridant-nos. Sucumbeixo en un una. I pel camí en trobarem unes quantes més. Hi ha moltes nenes que saben dir en anglès que els hi compris braçalets, com si fos una cantarella apresa a escola. El paisatge és brutal, la part menys turística de l’illa, a on, de tant en tant, també hi ha algun hotel o hostal perdut. I camina que caminaràs, passem també per davant d’un cementiri, a on em crida l’atenció que les tombes estan coronades per un paraigües (http://activeplanettravels.com/the-bali-most-imagine-but-never-find-nusa-lembongan/), per tal de protegir els morts del sol. En aquesta part de l’illa també hi ha cartells contra la massificació turística. Arribem a un punt, bastant elevat, que ofereix una bona perspectiva de tota l’illa, amb el bosc de Mangrove, selva pura, i la part més habitada. Com que el dia ja decau no tenim temps de baixar al poble de Jungutbatu.. (http://blog.kura2guide.com/jungut-batu-village-nusa-lembongan/ ) que des del punt panoràmic, es veu molt poblat i actiu. Veiem la posta de sol des de la llunyania a Lembongan, al poble, tot i que intentem arribar al “Sunset point” de la “Sunset beach”, sense gaire èxit. Ja és fosc quan retornem cap a la badia del bolet, bo intentant no trepitjar les petites ofrenes que es fan davant de cada casa per protegir-la; en caure el capvespre (no sé si al matí també), es disposen en petits recipients quadrats fets de fulla (no sé de quina planta), pètals i ofrenes pels esperits, que van des de menjar, soja, una mica d’aigua, cigarrets, etc. A cada casa o establiment, siguin bars, botigues, etc, en posen i hi cremen encens. Ben curiós, però has d’anar en compte de no trepitjar-ho (https://ca.wikipedia.org/wiki/Animisme; https://es.wikipedia.org/wiki/Animismo; http://animismspirit.weebly.com/ritual-worship-and-festivals.html ) ! Arribem al Mola Mola House i fem una cervesa i arreglem quatre coses logístiques abans d’anar a sopar a un restaurant que hem vist. Hi mengem relativament bé i la sobretaula la fem al mateix hostal a on dormim. Encarreguem de cop còctel i cervesa per evitar que ens tanquin. La simpàtica noia de recepció ens comenta que els hi fan tancar a les deu, mentre que algun altre establiment tanca a les 11, però no hi ha cap 24h com en d’altres llocs del país. Així doncs, a la terrasseta del bungalou, amb la remor de la mar de fons, prenem les begudes i quan el cansament ens venc, poc més queda que anar a dormir....
(La fotografia és d'una altra posta de sol a la Sunset Beach)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís