Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Bali a Singapur (dia 19, 27 d’agost de 2016) (I)

Cervesa, temperatura agradable i insomni són un bon còctel per passar alguna estona a Twitter rient de la ignorància i el relat inventat que es creuen molts espanyols i espanyoles. Amb respecte, es compleix un mateix patró: anticatalans, contra el català, pseudofeixistes disfressats d’esquerranistes o directament feixistes, però afegir-hi ja els masclistes. Ignorància, supèrbia, idiotesa, tot en un. M’hi entretinc i ric. Sense arguments, com un disc rallat, només tenen com a resposta l’insult o arguments idiotes, amb perdó. Penós el nivell intel·lectual de certa població espanyola, incapaç de ser demòcrata, de raonar. Odi contra Catalunya, contra les dones, interpretacions malaltisses, etc. De veritat, ganes de fotre el camp d’un estat ple de gent sense senderi. Tot i que em costa adormir-me, ho faig i descanso fins que la gent de l’hostal comença a pregar i cuinar. Sento de lluny l’olor d’encens, el soroll de fons de la vida quotidiana, etc. Em desvetllo però faig algun son més i  quan sona el despertador, em llevo. Mica en mica em vaig desvetllant. Quan per fi ho faig del tot, acabo de muntar la maleta i sortim a esmorzar. Anit, mentre preníem cervesa, vam fumar de nou el tabac de Bali, fet d’herbes de Java, que són molt laxants! Anem a esmorzar al mateix bar proper a on ahir vam dinar. Esmorzo prou bé, amb els típics esmorzar que hem pres durant els dos últims dies, és a dir, macedònia, cafè, sucs, etc. Per pair una miqueta, anem a passejar per la platja, sempre amb els i les venedores com a soroll de fons. No estic acostumada tanta insistència, que cansa. La mar està d’allò més tranquil·la. Hi ha barquetes que porten gent que acaba d’arribar de fer surf, alguns que es banyen en les càlides aigües, etc. No tenim gaire temps, però el sol ens banya les còrpores i ens insufla d’energia. Retornem cap a l’hostal, tot passant per hotels de luxe suprem, edificis en construcció, cases modestes i pensions ben senzilles, com la que ens allotgem. Ens acomiadem del propietari després de pagar i ja marxem cap a l’aeroport. El lloc a on hem pernoctat és molt senzill, però còmode. La gent és molt amable i religiosa, ja que dins mateix de la pensió hi ha un petit temple i altars amb ofrenes. Des de l’hostal fins a l’aeroport hi anem a peu; no són ni deu minuts. Només d’entrar al recinte aeroportuari, ens interpel·len no sé quants taxistes per portar-nos. La veritat és que es fa molt pesat. Finalment, arribem a la zona per fer el check-in: primer de tot, cal passar un primer control de seguretat. Un cop passat, es pot anar a fer el check-in, però prèviament et pregunten si portes encenedors. Com a màxim, un per cap i res de mistos. Un cop deixades les maletes, segon control. De nou, miren quants encenedors, i si no estàs atent, et treuen fins i tot el que és permès legalment. Ja passats tots els controls, inclòs el d’immigració,  passem una estoneta voltant per la zona del duty free i prenem alguna beguda abans d’anar a la zona d’embarcament, un altre control. Un noi et regira la maleta de dalt a baix... Poc després, ja embarquem i em quedo adormida abans que l’avió s’enlairi. Em desvetllo a mig vol i llegeixo una mica per acabar de passar el trajecte, que té certes etapes de turbulències. Finalment, aterrem a Singapur i és moment de passar nou control d’immigració: en aquest cas el policia em pregunta nom i cognoms i em fa somriure per si realment m’assemblo a la foto del passaport. Ja surto amb la mosca al nas, i més quan, de nou, per ser occidental, jove i amb certa estètica, ja et busquen per passar un nou control de maletes, control que no passen els orientals i alguns pocs occidentals. Amb perdó, però, per mi això també és una forma de racisme. I a Singapur ho fan moltíssim. (continuarà)

(La fotografia correspon a la solitària platja de Kuta de bon matí)