Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Singapur a Nusa Lembongan, a Bali (Indonèsia) (dia 16, 24 d’agost de 2016) (IV)

El Producte interior brut (PIB) estimat d'Indonèsia, el 2007, va ser de 408.000 milions de dòlars (o 1,038 bilions en paritat de poder adquisitiu). El mateix any, el PIB per capita estimat va ser de $1.182 en termes nominals i de $4.616 en paritat de poder adquisitiu. El sector dels serveis, el 2005, representava el 45,3% del PIB nacional, seguit del sector industrial, amb 40,7%, i l'agricultura, amb el 14%. Al sector agrícola hi treballa un alt percentatge de la població, el 44,3% de la força laboral de 95 milions de persones, seguit del sector dels serveis (36,9%) i de l'industrial (18,8%). Les indústries més importants són la indústria petroliera i de gas natural, la indústria tèxtil i la mineria. Els productes agrícoles més importants són l'oli de palma, l'arròs, el te, el cafè i les espècies. Els principals mercats d'exportació per a Indonèsia (2005) són el Japó (22,3%), els Estats Units (13,9%), la Xina (9,1%), i Singapur (8,9%). Els principals països d'importació són el Japó (18,0%), la Xina (16,1%) i Singapur (12,8%).
El 1960, l'economia es va deteriorar dràsticament com a resultat de la inestabilitat política. Després de la caiguda del president Sukarno, l'administració del Nou Ordre va aplicar mesures de disciplina en l'ecnomia política per tal de reduir la inflació, estabilitzar la moneda, reestructurar el deute extern i atreure la inversió i l'ajut estrangers. Indonèsia és l'únic membre de l'OPEC que prové del sud-est asiàtic, i durant la dècada de 1970, els preus elevats del petroli van ser una font dre recursos que van contribuir a mantenir taxes elevades de creixement. La caiguda dels preus del petroli va provocar un alentiment de les taxes de creixement durant la dècada de 1980. A finals d'aquesta dècada, es va introduir una sèrie de reformes que incloïen un pla per a la devaluació de la moneda per millorar la competitivitat de les exportacions, i la desregulació del sistema financer. Amb l'augment de la inversió estrangera, especialment al sector manufacturer orientat a les exportacions, l'economia va créixer en una mitjana del 7%. Indonèsia va ser greument afectat per la crisi financera asiàtica de 1997 i 1998. La moneda es va devaluar de Rp. 2.000 a 18.000 per dòlar dels Estats Units, i l'economia va caure 13,7%. Des d'aleshores, la rúpia s'ha estabilitzat en Rp. 10.000 per dòlar, i s'ha produït una recuperació lenta però significativa. La inestabilitat política, la lenta reforma econòmica i la corrupció en tots els nivells de govern i dels negocis, han contribuït negativament a la recuperació.
L'economia indonèsia és considerada com una de les noves economies emergents al món, amb un grup de països agrupats amb el nom de CIVETS.
La població d'Indonèsia segons el cens nacional de 2000 va ser de 206 milions, i l'Oficina Central d'Estadística i Statistics Indonesia estimen una població de 222 milions per al 2006. De la població total, 130 viuen a l'illa de Java, l'illa més poblada del món. Malgrat els esforços del govern en el control de la natalitat des de la dècada de 1960, s'espera que la població arribi als 315 milions el 2035, seons la taxa de creixement poblacional actual d'1,25%.
La majoria dels indonesis s'agrupen en dos grups, els descendents dels parlants de llengües austronèsies que s'originaren a Taiwan, seguit dels descendents dels melanesis que habiten la regió oriental del país. Hi ha al voltant de 300 ètnies nadiues d'Indonèsia, i s'hi parlen 742 llengües i dialectes diferents. El grup ètnic més nombrós són els javanesos que representen el 42% de la població total. Els sundanesos, els malais i els maduresos són els grups no javanesos més nombrosos. Hi ha un sentiment d'unió nacional que coexisteix amb sentiments d'identitat regionals. Tot i que, en termes generals, hi ha una unió social, les tensions religioses i ètniques han produït actes de violència extrema. Els indonesis xinesos són una minoria petita, menys de l'1% de la població total, però influent.
La llengua nacional oficial és l'indonesi, l'ensenyament de la qual és obligatori en les escoles, i per tant, és parlada per tota la població. És la llengua de negocis, política, dels mitjans de comunicació nacionals i de les universitats. Va ser la lingua franca originalment en tota la regió, incloent-hi Malàisia, i per tant és molt propera al malai. L'indonesi va ser promogut pels nacionalistes durant la dècada de 1920, i va ser declarada com a llengua oficial després de la independència el 1945. La majoria dels indonesis parlen almenys una de les llengües locals, sovint com a primera llengua. D'aquestes, el javanès és la més estesa, com a llengua del grup ètnic més gran. Per altra banda, a Papua es parlen al voltant de 500 llengües papuanes i austronèsies nadiues, en una regió de només 2,7 milions de persones.

Tot i que la llibertat religiosa és protegida constitucionalment,] el govern reconeix oficialment només sis religions o denominacions: l'islam, el protestantisme, el catolicisme romà, l'hinduisme, el budisme i el confucianisme. Tot i no ser un estat islàmic, Indonèsia és l'Estat musulmà més poblat; el 86,1% dels indonesis van declarar professar l'islam en el cens del 2000. El 8,7% de la població és cristiana, el 3% és hindú, i l'1,8% és budista o practica una altra religió. La majoria dels hindús indonesis són balinesos, i la majoria dels budistes en l'actualitat són xinesos.  Tot i ser religions minoritàries en l'actualitat, l’hinduisme i el budisme van definir la cultura d'Indonèsia. L'islam va ser adoptat pels indonesis al nord de Sumatra el segle xiii, per la influència dels mercaders, i va esdevenir la religió dominant del país per al segle XVI. El catolicisme romà va ser portat a Indonèsia pels primers colons i missioners portuguesos, i les denominacions protestants van sorgir a partir dels esforços missioners dels calvinistes neerlandesos durant l'època colonial. (continuarà)
(La fotografia correspon a la posta de sol des de la Sunset Beach)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís