Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: Singapur, un país decebedor, de moment (dia 20, 28 d’agost de 2016) (II)

Quan sortim, passegem pel carrer a on som, “Orchid”, a on hi ha un gran mercat a on es venen des de samarretes fins a bosses de mà. Ah, i per no parlar dels “endevins i endevines” que hi ha la porta d’un temple i que tenen cua de gent per tal que els hi aconselli sobre el seu futur. Caminant per aquests carrers també ens trobem amb una senyora que ens mira amb molta mala cara per posar-nos antimosquits. La zona d’”Orchid” està plena de botigues, i també de gent local, que compra bastant al mercat muntat. Comprem els últims souvenirs i ja ens dirigim cap a la zona de Marina Bay (https://www.marinabaysands.com/; https://www.marina-bay.sg/  ; https://en.wikipedia.org/wiki/Marina_Bay,_Singapore ) . El camí és tranquil, però no et desvia cap a torres que no són més que grans centres comercials. A més, creuar els carrers pot esdevenir una petita odissea. Finalment, arribem a “Marina Bay”, una zona gairebé futurista amb la sínia més gran del món, un hotel coronat com si fos un vaixell flotant i un gran centre comercial farcit de centres comercials de luxe suprem. Hi entrem per refrescar-nos i només prenem un simple refresc; els preus no són gaire baixos, que diem. Hi ha moltíssima gent dins del centre comercial; fins i tot, en la calor tropical, hi ha una pista de gel! Ni m’imagino el que deu costar mantenir-la, la despesa energètica. Passegem una mica per dins i m’esparvero quan a dins del centre hi veig un mini canal artificial, a on la gent passeja amb barca per 10$, per un trajecte de 50 metres. Tinc ganes de sortir d’allí, però la calor ens frena i prenem un segon refresc. Ni ganes d’anar a visitar els jardins, vistos els preu que es demanen. La tarda ja decau una mica quan sortim. A fora, la xafogor amaina i fem la volta a tot “Marina Bay”. (continuarà)

(La fotografia correspon a una altra perspectiva general de Marina Bay)