Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Singapur a Nusa Lembongan, a Bali (Indonèsia) (dia 16, 24 d’agost de 2016) (III)

La facultat legislativa a nivell nacional recau sobre l'Assemblea Consultiva Popular (MPR). Les seves funcions principals són donar suport i esmenar la constitució, presidir la inauguració del president i formalitzar la política estatal. Té el poder d'impugnar el president. L'MPR està integrada per dues cambres: el Consell Representatiu Popular (DPR) amb 550 membres i el Consell Representatiu Regional (DPD), amb 128 membres. El DPR aprova les lleis i supervisa la branca executiva; els membres hi són elegits per períodes de cinc anys mitjançant la representació proporcional. Les reformes des del 1998 han incrementat el paper del DPR en el govern nacional. La DPD és una nova cambra encarregada de la gestió regional.

La majoria de les disputes civils es presenten davant una Cort Estatal, i les apel·lacions es fan davant l'Alta Cort. La Cort Suprema és la cort més important i rep les apel·lacions de cassació i realitza revisions dels casos. Altres corts són la Cort Comercial, que revisa els casos de fallida i insolvència, la Cort Estatal Administrativa que presideix els casos contra el govern, la Cort Constitucional que jutja les disputes quant a la legalitat de la llei, les eleccions generals, la dissolució dels partits polítics i l'autoritat de les institucions estatals, i la Cort Religiosa, per a casos específics de religió.

Situat sobre l'equador, Indonèsia té un clima tropical amb dues estacions monsòniques humida i seca. La precipitació anual mitjana a les terres baixes varia entre 1.780 a 3.175 mm, i és de 6.100 mm a les regions muntanyoses. Les àrees muntanyoses, en particular la costa occidental de Sumatra, Java Oriental, Kalimantan, Sulawesi i Papua reben la major quantitat de precipitació. La humitat és relativament elevada, amb una mitjana del 80%. Les temperatures varien poc durant l'any.

Atesa la seva extensió, clima i geografia, Indonèsia ocupa la segona posició en biodiversitat del món;  la seva flora i fauna són una combinació entre les espècies asiàtiques i australianes. A diferència de l'antipatia antiimperialista a les potències occidentals de Sukarno i les tensions amb Malàisia, les relacions exteriors d'Indonèsia des del "Nou Ordre" de Suharto han estat basades en la cooperació econòmica i política amb les nacions occidentals. Indonèsia té relacions estretes amb els seus veïns asiàtics, i és membre fundador de l'Associació de les Nacions del Sud-est d'Àsia i de la Cimera del Sud-est d'Àsia. Indonèsia va restaurar les relacions amb la República Popular de la Xina el 1990 després que aquestes es trenquessin amb les purgues anticomunistes de l'era de Suharto. Ha estat membre de les Nacions Unides des de 1950, i ser va un dels fundadors del Moviment No Alineat i l'Organització de la Conferència Islàmica. Indonèsia és membre de l'Àrea de Lliure Comerç de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic, el Grup Cairns i l'Organització Mundial de Comerç, i ha estat membre de l'OPEC, tot i que ha començat a retirar-se del càrtel, ja que ja no és un exportador net de petroli. Indonèsia ha rebut ajut humanitari i de desenvolupament des de 1966, en especial dels Estats Units, Europa occidental i el Japó.

El govern indonesi ha col·laborat amb altres països per a capturar i jutjar els autors de diversos atacs relacionats amb els militants d'Al-Qaeda i el terrorisme islàmic. Administrativament, Indonèsia està dividida en 33 províncies, cinc de les quals tenen un estatus especial. Cada província té el seu governador i parlament propis. Les províncies se subdivideixen en regències (kabupaten) i ciutats (kota), i aquestes se subdivideixen al seu torn en subdistrictes (kecamatan) i aquests en pobles (desa o kelurahan). Després de la implementació de les polítiques d'autonomia regional el 2001, les regències i les ciutats han esdevingut unitats administratives claus, responsables de proveir la majoria dels servies governamentals. L'administració dels pobles és la més influent en les vides dels ciutadans i gestionen els afers de poble o veïnat mitjançant un kurah o kepala desa (cap del poble).

Les províncies d'Aceh, Jakarta, Yogyakarta, Papua i Papua Occidental gaudeixen de més privilegis legislatius i un grau d'autonomia major del govern central que no pas les altres províncies. El govern d'Aceh, per exemple, té el dret de crear un sistmla legal independent; el 2003 va instituir una forma de sharia o llei islàmica. Yogyakarta va rebre l'estatus de regió especial en reconeixement del seu paper crucial en donar suport als republicans indonesis durant la Guerra d'independència. Els descendents del Sultan de Yogyakarta i Pakualaman tenen preferència en els càrrecs de governador i vice governador respectivament, com seria el cas en un sultanat. Papua, anteriorment coneguda com a Irian Jaya, va rebre un estatus especial d'autonomia el 2001. Jakarta va rebre l'estatus especial com a capital de la nació. (continuarà)

(La imatge correspon, de nou, a la zona de Dream Beach)