Lluny d'aquí

Lluny de casa

Lluny d’aquell indret,

que considero llar,

es fon el capvespre.

Allí, ja fa hores que la fosca,

misteriosa i hivernal,

ha inundat camps i ciutats.

Aquí, tot és silenci;

tot és soroll.

Pau i serenor es mesclen,

insistentment,

amb angoixa i por.

Un quadre tort,

un crit desconegut,

una melodia escollida a l’atzar,

em fan companyia,

tot evocant el teu record,

l’escalfor de la teva abraçada

la tendresa del teu bes.

I enyoro aquell indret,

prop del Mediterrani,

molt, molt lluny d’aquí.