Lluny d'aquí



Lluny de casa
Lluny d’aquell indret,
que considero llar,
es fon el capvespre.
Allí, ja fa hores que la fosca,
misteriosa i hivernal,
ha inundat camps i ciutats.
Aquí, tot és silenci;
tot és soroll.
Pau i serenor es mesclen,
insistentment,
amb angoixa i por.
Un quadre tort,
un crit desconegut,
una melodia escollida a l’atzar,
em fan companyia,
tot evocant el teu record,
l’escalfor de la teva abraçada
la tendresa del teu bes.
I enyoro aquell indret,
prop del Mediterrani,

molt, molt lluny d’aquí.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Sud est asiàtic 2017: dia 6, tercer dia de visita al Parc Nacional de Mulu (Malàisia) (14 d’agost de 2017) (IX)

Jordània, dia 7: visita a Amman i Jarash ( 3 de gener de 2018) (VII)