Lluny d'aquí



Lluny de casa
Lluny d’aquell indret,
que considero llar,
es fon el capvespre.
Allí, ja fa hores que la fosca,
misteriosa i hivernal,
ha inundat camps i ciutats.
Aquí, tot és silenci;
tot és soroll.
Pau i serenor es mesclen,
insistentment,
amb angoixa i por.
Un quadre tort,
un crit desconegut,
una melodia escollida a l’atzar,
em fan companyia,
tot evocant el teu record,
l’escalfor de la teva abraçada
la tendresa del teu bes.
I enyoro aquell indret,
prop del Mediterrani,

molt, molt lluny d’aquí.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"