“Ciutat morta” (i II)
El més indignant del cas, entre d’altres coses, és el fet
que la causa es tanqués en fals, malgrat les denúncies d’irregularitats, de
tortures i la mort d’una innocent. N’hi ha uns quants que tenen les mans
tacades de sang i viuen una jubilació daurada, ja sigui en forma de càrrecs
polítics o bé de jubilació a seques, amb menys de 40 anys i amb un sou més que
digne. Amb el temps s’han anat destapant les coses que s’havien anat amagant sota
les estores de la corrupció; una sèrie de fets van acabar confluint, i els
torturadors dels joves empresonats sense solta ni volta van ser condemnats per
testimoni fals i tortures, fet que va fer més evident que mai que tot era una
trama per tapar les responsabilitats de l’ajuntament de Barcelona en els fets.
Una ciutat morta, sí que només té la cara neta de cares als turistes i es fa
cada dia menys habitable pels seus ciutadans. I l’essència de les ciutats li
dóna la seva gent, més enllà de monuments i d’històries. I fa posar la pell de
gallina només de pensar que aquest cas no sigui aïllat; segurament n’hi ha
molts d’altres que mai sortiran a la llum. Ni res ni ningú tornarà la vida a la
Particia, ni retornarà els anys perduts als altres causats i empresonats. Però
per dignitat cal que els culpables paguin i que es reobri el cas. Per justícia.
Per justícia poètica.
Comentaris