Llegendes de Girona (i IX): el Tarlà

Al capdavall de la Rambla de Girona hi ha un ninot penjat, el popular Tarlà. Però a on es remunta la història d’aquest personatge? Segons la versió d’Enric Claudi Girbal, durant una pesta molt terrible, el carrer Argenteria de la ciutat, era dels més afectats. Se’l va deixar en quarantena, envoltat per un encanyissat. Un veí del carrer, per tal d’entretenir els veïns, es dedicà a fer beneiteries a fi de fer riure la gent. Un cop passada la pesta, aquest acte es repetí als anys següents, substituint l’actor per un ninot. Així doncs, a finals d’estiu, al barri de l’Argenteria de Girona, per Sant Agustí (28 d’agost), s’hi celebrava la festa. Anualment es designava una persona que guardava la imatge del sant a casa seva i a més, s’encarregava d’organitzar la festa. La vigília de Sant Agustí, una processó, acompanyada per una cobla i nombrosos veïns, portava la imatge del Sant des de la casa de qui l’havia acollit fins a l’església de Sant Feliu, a on quedava dipositada. A la tarda d’aquest mateix dia, gràcies a un concurs, s’elegia un rei de festa a qui s’anomenava Tarlà (equivalent a dir el boig). L’elegit era aquell qui feia més bajanades i s’encarregava de transportar l’alegria als veïns durant la festa. Un cop elegit, es passejava el Tarlà, a qui se li donava una bengala, per tot el barri damunt d’un carro, talment un rei. El dia se Sant Agustí, el Tarlà es dedicava a fer riure tot el veïnat. La vestimenta d’aquest bufó era una roba de colors, adornada amb cintes i bandes i un barret bicorne del qual en penjaven flocs i borles. Com a escorta, el Tarlà tenia un tabaler que anunciava la seva arribada. I encara avui dia, a Girona se celebra la festa del Tarlà, bàsicament destinada als infants.


Girona, una ciutat plena de racons per descobrir i llegendes per descobrir i contar. Vols fer-hi una passejada mitològica?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís