27 de setembre de 2015 (I)

Per fi, per fi hi ha data i ha hi acord per unes eleccions al principat de Catalunya, després del vodevil al qual vam assistir des del passat  9 de novembre de 2014. Després d’estira i arronses, de vergonyoses divergències partidistes i públiques, de provocar cansament a la societat, hi ha acord. Personalment em sento estafada. Després del resultat del procés participatiu del 9N, esperava que es convoquessin ràpidament eleccions per fer el procés constituent cap a un nou país el més aviat possible. Però s’ha demorat, inexplicablement. Però tot i la ràbia i la sensació de presa de pèl a flor de pell, ara toca el moment de continuar treballant. El poble té memòria; però el que creiem en un país lliure, a on tot serà diferent, transformem la ràbia en ganes de treballar per aconseguir que les eleccions del 27 de setembre siguin les últimes sota el jou espanyol.  I és feina de totes i tots els que volem la nostra terra lliure treballar i que el 27 de setembre sigui el dia d’una abraçada infinita, el de la victòria, la que servirà per celebrar la independència el nostre petit però gran país.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol