27 de setembre de 2015 (I)

Per fi, per fi hi ha data i ha hi acord per unes eleccions al principat de Catalunya, després del vodevil al qual vam assistir des del passat  9 de novembre de 2014. Després d’estira i arronses, de vergonyoses divergències partidistes i públiques, de provocar cansament a la societat, hi ha acord. Personalment em sento estafada. Després del resultat del procés participatiu del 9N, esperava que es convoquessin ràpidament eleccions per fer el procés constituent cap a un nou país el més aviat possible. Però s’ha demorat, inexplicablement. Però tot i la ràbia i la sensació de presa de pèl a flor de pell, ara toca el moment de continuar treballant. El poble té memòria; però el que creiem en un país lliure, a on tot serà diferent, transformem la ràbia en ganes de treballar per aconseguir que les eleccions del 27 de setembre siguin les últimes sota el jou espanyol.  I és feina de totes i tots els que volem la nostra terra lliure treballar i que el 27 de setembre sigui el dia d’una abraçada infinita, el de la victòria, la que servirà per celebrar la independència el nostre petit però gran país.