Llegendes de Girona (II): la Majordoma de Sant Narcís

Relacionada amb Sant Narcís, també hi ha la llegenda de la Majordoma. Aquesta conta que la Majordoma era una tia-àvia de Santa Afra, de més de 100 anys, pretensiosa i xafardera, a més de tenir fama de bona cuinera i amant de les arts esotèriques. El fet de ser posseïdora d’arts ocultes li permeté que en un dia d’enuig, provoqués que totes les esglésies de Girona quedessin plenes de teranyines amb aranyes immenses. Sant Narcís li va treure els poders que tenia després d’una indolència de la Majordoma., però la senyora tingué una visió del martiri i la mort de Sant Feliu i Sant Narcís, pressentiment que es convertí en realitat. Això suposà un punt d’inflexió en la vida de la Majordoma, que va passar la resta dels seus dies tenint cura de malalts i desvalguts. Poc abans del seu traspàs, encengué un foc davant la Catedral i es va posar a cuinar sopa de menta. Quan morí, malgrat la seva immensa còrpora, els qui la recolliren quedaren admirats en veure que la Majordoma tenia un pes d’ocellet!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"