Justícia poètica


A Patricia Heras, víctima del muntatge policial del 4F 2006
Justícia poètica
Melancòlica, sensible,
senzilla i dolça encantadora de paraules,
en vers et dic:
quin món més podrit,
el de les clavegueres del poder,
aquell que et va condemnar,
amb fals muntatge orquestrat,
per la fastigosa por,
que es desmuntés el seu sistema,
fràgil, corrupte i podrit.
Decidires volar, enllà, molt enllà,
ser una ànima lliure,
fondre’t amb una espiral de mots,
aquells que t’embolcallaran,
i et protegiran,
per allà a on siguis,
mentre transformes en escrits,
pensaments, anhels i neguits.
Per tu Patri,
Es farà justícia;
I tant que se’n farà.
De la bona:

justícia poètica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís