“Ciutat morta” (I)

“Ciutat Morta” és el títol del documental dirigit per Xavier Artigas i Xapo Ortega , que es va emetre per TV3 ja fa gairebé un mes, tot i que es va emetre amb cinc minuts de censura dictats per un jutjat, ja que un dels implicats, el mentider Víctor Gibanel, ho va demanar. Li va sortir el tret per la culata, ja que es van filtrar els  5 minuts per un munt de mitjans alternatius. Després de veure aquest premiat documental, i tot i que TV3 en un principi no el volia emetre, la sensació que em va quedar va de ser d’una ràbia i impotència descomunals. Una vida, la de la Patricia Heras, segada per un muntatge policial. La jove poeta (per cert, els fragments del seus diaris que es llegeixen durant el documental són d’una sensibilitat extrema, fan posar la pell de gallina) es va suïcidar a resultes de ser condemnada per uns fets que no va cometre. Un conjunt infame de despropòsits, a on es barregen corrupció policial, interessos polítics, tortures, connivències i racisme van acabar amb la imputació de diversos joves innocents, culpats per trobar-se en un lloc concret en un determinat moment. La vida del Rodrigo, la Patri i la resta d’implicats, alguns del quals no han volgut sortir al documental pel dolor de les ferides es va veure truncada per la mentida i per amagar responsabilitats.
Es pot veure el documental sencer al següent enllaç:

https://ciutatmorta.wordpress.com/



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís