Porto, dia 2: visita per Porto (29 de novembre de 2014) ( i V)
El vi de Porto
(viquipèdia): “també conegut com a Vinho do Porto o simplement porto) és
un vi generós portuguès
produït únicament a la Região
Vinhateira do Alto Douro, a les províncies de la Regió del nord de Portugal. El més habitual és
un vi dolç, negre,
servit sovint com a vi de postres, tot i que també hi ha de varietats de tipus
sec, semi-sec i blanc. Fora de Portugal també es produeixen vins generosos en
l'estil del porto, sobretot a Austràlia,
Sud-àfrica, Canadà,
Índia,
Argentina
i Estats Units. Segons la reglamentació de la Unió Europea
sobre la Indicació geogràfica
protegida,
només els produïts a Portugal poden ser etiquetats com a Porto. En canvi, als Estats Units, els vins etiquetats com
"port" poden provenir de qualsevol part del món, mentre que els noms
"Dão", "Oporto", "Porto", i "Vinho do
Porto" s'han reconegut com a noms propis per als vins originaris de
Portugal. Els diferents tiups de vi de Porto es poden dividir en dues grans
categories:
- Els
vins que han madurat en ampolles de vidre segellades, sense contacte amb
l'aire, que experimenten el que es coneix com a maduració
"reductiva". Aquest procés fa que el vi perdi el seu color molt
lentament i produeix un vi que és més suau en boca i amb menys tanins. En aquesta
categoria trobem els anomenats genèricament com a Porto Ruby
- Els
vins que han madurat en barrils de fusta, la
permeabilitat dels quals permet una certa exposició a l'oxigen, produint
el que es coneix com a envelliment "oxidant". En aquest cas
també perden color, però a un ritme més ràpid. També perden volum per
evaporació (quota d'àngel), produint finalment un vi que és lleugerament
més viscós. En aquesta categoria trobem els anomenats genèricament com a Porto Tawny
A
part d'aquestes categories, l'Instituto
dos Vinhos do Douro e Porto (IVDP), divideix el porto en dues
categories: els normals (estàndard, rubies,
tawnies i portos blancs) i les Categorias Especiais, categories
especials, que inclouen tota la resta”.
Una vegada fets els
tastets, travessem el pont de Lluís I per la part superior, a on només està
autoritzat el pas de vianants i de tramvies. Un cop de nou a Porto, passem per
davant de la catedral i de l’estació, abans de perdre’ns de nou pels carrers i
acabar prop del port fent unes cerveses enmig d’una agradable conversa. Una
estoneta després, aconsellats per gent oriünda, ens dirigim a un local
reconegut a la ciutat per les Franceshina, un plat molt típic de la ciutat.
Però hi ha una cua impressionant i desistim; així doncs, toca tornar a desfer
el costerut camí i anem prop de la plaça de la Universitat, a on acabem entrant
en un local ben ple de gent i tot i que ens fan esperar una bona estona, acabem
sopant. Entre les menges que tindrem a taula hi ha franceschina (La Francesinha
és una espècie de sandvitx típic de la cuina portuguesa moderna. Va néixer a la
ciutat de Porto
a mitjans del segle XX.
Consisteix
en un entrepà de pa de motlle torrat, farcit amb diversos
embotits i carns com pernil dolç, mortadel·la d'olives, filet de vedella o
porc, llangonissa... Aquest entrepà és cobert amb formatge, es gratina i es
banya en una salsa picant feta, principalment, de cervesa i tomàquet.
A vegades s'hi afegeix un ou ferrat
damunt o sota el formatge i se sol acompanyar amb patates fregides
i una cervesa.
Hi
ha diverses teories sobre el seu origen però la més consensuada recau sobre el
cuiner Daniel David Silva. Aquest va emigrar a França a
treballar i un cop va tornar a Portugal, va decidir donar un toc especial a un
plat típic francès anomenat croque
monsieur, un sandvitx semblant al biquini.
Aquesta
teoria té una ampliació que diu que el cuiner es va basar, per donar forma i
gust al plat, en les dones franceses, que sempre anaven vestides d'una manera
molt atractiva i picant.
La
salsa
de la Francesinha és normalment una especialitat secreta de cada restaurant,
però la base és comuna es sempre cervesa i en la majoria també tomàquet. A més
moltes vegades se li afegeixen espècies que li confereixen al plat la seva
picantor característica. Alguns supermercats venen salsa de Francesinha ja
preparada.” Després de sopar, estem cansats de no parar en
tot el dia. Tot i que la intenció inicial era fer una copa i una mica de
ballaruca, el cansament ens venç i decidim retornar al hostel. Però abans
d’anar-hi definitivament, fem parada a un bar proper a on fem les últimes
cerveses de la nit abans d’anar a descansar!
(La fotografia correspon a un brindis amb vi de Porto davant del pont de Lluís I)
(La crónica del viatge continuarà a partir del dia 29 de desembre)
Comentaris