Porto, dia 2: visita per Porto (29 de novembre de 2014) ( i V)


El vi de Porto (viquipèdia): “també conegut com a Vinho do Porto o simplement porto) és un vi generós portuguès produït únicament a la Região Vinhateira do Alto Douro, a les províncies de la Regió del nord de Portugal. El més habitual és un vi dolç, negre, servit sovint com a vi de postres, tot i que també hi ha de varietats de tipus sec, semi-sec i blanc. Fora de Portugal també es produeixen vins generosos en l'estil del porto, sobretot a Austràlia, Sud-àfrica, Canadà, Índia, Argentina i Estats Units. Segons la reglamentació de la Unió Europea sobre la Indicació geogràfica protegida, només els produïts a Portugal poden ser etiquetats com a Porto. En canvi, als Estats Units, els vins etiquetats com "port" poden provenir de qualsevol part del món, mentre que els noms "Dão", "Oporto", "Porto", i "Vinho do Porto" s'han reconegut com a noms propis per als vins originaris de Portugal. Els diferents tiups de vi de Porto es poden dividir en dues grans categories:

  • Els vins que han madurat en ampolles de vidre segellades, sense contacte amb l'aire, que experimenten el que es coneix com a maduració "reductiva". Aquest procés fa que el vi perdi el seu color molt lentament i produeix un vi que és més suau en boca i amb menys tanins. En aquesta categoria trobem els anomenats genèricament com a Porto Ruby
  • Els vins que han madurat en barrils de fusta, la permeabilitat dels quals permet una certa exposició a l'oxigen, produint el que es coneix com a envelliment "oxidant". En aquest cas també perden color, però a un ritme més ràpid. També perden volum per evaporació (quota d'àngel), produint finalment un vi que és lleugerament més viscós. En aquesta categoria trobem els anomenats genèricament com a Porto Tawny

A part d'aquestes categories, l'Instituto dos Vinhos do Douro e Porto (IVDP), divideix el porto en dues categories: els normals (estàndard, rubies, tawnies i portos blancs) i les Categorias Especiais, categories especials, que inclouen tota la resta”.

Una vegada fets els tastets, travessem el pont de Lluís I per la part superior, a on només està autoritzat el pas de vianants i de tramvies. Un cop de nou a Porto, passem per davant de la catedral i de l’estació, abans de perdre’ns de nou pels carrers i acabar prop del port fent unes cerveses enmig d’una agradable conversa. Una estoneta després, aconsellats per gent oriünda, ens dirigim a un local reconegut a la ciutat per les Franceshina, un plat molt típic de la ciutat. Però hi ha una cua impressionant i desistim; així doncs, toca tornar a desfer el costerut camí i anem prop de la plaça de la Universitat, a on acabem entrant en un local ben ple de gent i tot i que ens fan esperar una bona estona, acabem sopant. Entre les menges que tindrem a taula hi ha franceschina (La Francesinha és una espècie de sandvitx típic de la cuina portuguesa moderna. Va néixer a la ciutat de Porto a mitjans del segle XX.

Consisteix en un entrepà de pa de motlle torrat, farcit amb diversos embotits i carns com pernil dolç, mortadel·la d'olives, filet de vedella o porc, llangonissa... Aquest entrepà és cobert amb formatge, es gratina i es banya en una salsa picant feta, principalment, de cervesa i tomàquet. A vegades s'hi afegeix un ou ferrat damunt o sota el formatge i se sol acompanyar amb patates fregides i una cervesa.

La francesinha va ésser inventada als anys 60.

Hi ha diverses teories sobre el seu origen però la més consensuada recau sobre el cuiner Daniel David Silva. Aquest va emigrar a França a treballar i un cop va tornar a Portugal, va decidir donar un toc especial a un plat típic francès anomenat croque monsieur, un sandvitx semblant al biquini.

Aquesta teoria té una ampliació que diu que el cuiner es va basar, per donar forma i gust al plat, en les dones franceses, que sempre anaven vestides d'una manera molt atractiva i picant.

La salsa de la Francesinha és normalment una especialitat secreta de cada restaurant, però la base és comuna es sempre cervesa i en la majoria també tomàquet. A més moltes vegades se li afegeixen espècies que li confereixen al plat la seva picantor característica. Alguns supermercats venen salsa de Francesinha ja preparada.” Després de sopar, estem cansats de no parar en tot el dia. Tot i que la intenció inicial era fer una copa i una mica de ballaruca, el cansament ens venç i decidim retornar al hostel. Però abans d’anar-hi definitivament, fem parada a un bar proper a on fem les últimes cerveses de la nit abans d’anar a descansar!
(La fotografia correspon a un brindis amb vi de Porto davant del pont de Lluís I)
(La crónica del viatge continuarà a partir del dia 29 de desembre)
 

 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"