Demà, res a celebrar

Demà és un dia com un altre. Un dissabte com qualsevol altre. Però per a moltes i molts espanyols és el dia de la Constitució, aquest llibre de lleis intocables i retrògrades, que, entre d’altres coses, ens neguen als catalans i a les catalanes el nostre dret innegable d’autodeterminació. I sobre aquest tros de paper sagrat s’escuden per no deixar-nos votar. Una Constitució envellida a la qual li cal una reforma urgent. I ho dic pels espanyols, perquè els vull com a veïns i els desitjo el millor, i amb aquest tros de paperot no van gaire bé. De totes maneres, desitjo ferventment que serà l’últim any que passem sota jou espanyol i m’hagi d’empassar, vulgui o no, el dia de  la Constitució (millor dit, el dia de la Prostitució de les llibertats)
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís