El tió!
Fa
setmanes que el veu.
El
dia que se’l va trobar se sobresaltà,
no
se n’acabava de fiar.
Però
des que és al menjador,
cada
matí i cada tarda,
puntualment,
li dóna menjar.
I
per art de màgia, mentre ell és a l’escola,
el
nouvingut del menjador,
endrapa
les menges!
L’infant
està expectant;
avui
és el gran dia!
Molts
jorns fa que té apresa la cançó,
transmesa
generació darrere generació,
llegat
d’una vella i nostrada tradició.
A
cor que vols, cantarà el cagatió;
mentre
espera que li cagui,
els
ulls se li ompliran d’il·lusió,
com
ho faran els de qui l’acompanyen.
Perquè
aquesta nit, totes i tots
tornarem,
ni que sigui per uns instants,
a
la tendresa i a la innocència més dolces,
tornarem
a ser infants.
Tornarem
a somriure i tornarem a somiar.
I
el tió, tot i els cops de bastó,
generosament ens regalarà xarrups de felicitat
Comentaris