El tió!


 
 EL TIÓ
Fa setmanes que el veu.
El dia que se’l va trobar se sobresaltà,
no se n’acabava de fiar.
Però des que és al menjador,
cada matí i cada tarda,
puntualment, li dóna menjar.
I per art de màgia, mentre ell és a l’escola,
el nouvingut del menjador,
endrapa les menges!
L’infant està expectant;
avui és el gran dia!
Molts jorns fa que té apresa la cançó,
transmesa generació darrere generació,
llegat d’una vella  i nostrada tradició.
A cor que vols, cantarà el cagatió;
mentre espera que li cagui,
els ulls se li ompliran d’il·lusió,
com ho faran els de qui l’acompanyen.
Perquè aquesta nit, totes i tots
tornarem, ni que sigui per uns instants,
a la tendresa i a la innocència més dolces,
tornarem a ser infants.
Tornarem a somriure i tornarem a somiar.
I el tió, tot i els cops de bastó,
 generosament ens regalarà xarrups de felicitat
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"