Porto, dia 2: visita per Porto (29 de novembre de 2014) (I)

El matí ens llevem quan els rajos de sol ja entren per la finestra. Mandregem, però una dutxa és el revulsiu per activar-nos i posar-nos les piles pel dia que ens espera a Porto. Tal i com s’explica a la viquipèdia, “Porto és una ciutat i un municipi portuguès, situat al districte de Porto, a la regió del Nord i a la subregió del Gran Porto. L'any 2001 tenia 263.131 habitants i 1.551.0950 a l'àrea metropolitana. Es troba al nord del país, a la riba del Douro, quan desguassa a l'oceà Atlàntic. Els seus habitants són portuencs. Probablement és d'origen preromà. Els romans l'anomenaven Cale o Portus Cale i d'aquí se'n derivà el nom Portugal, que designaria tot el país. Formà part de l'estat dels sueus (411-585) i del dels visigots (585-711). El 716 fou presa pels àrabs, que en foren expulsats per Alfons I d'Astúries.

Amb el creixement de la petita vila es desenvolupà una senyoria feudal, que passat el temps es féu dir Portugal. El comtat de Portugal anava des del Miño fins al Douro. Alfons VI de Castella atorgà aquest comtat a la seva filla natural Teresa casada amb Enric de Borgonya. Llur fill, Alfons Henriques, fou el primer sobirà portuguès. S'independitzà amb el país (1139) i aviat es destacà per la puixança del seu comerç marítim.

S'oposà sempre a l'imperialisme castellà i el 1765 s'alçà contra el monopoli britànic dels vins del Douro. Al segle XIX fou un gran centre liberal.” (http://ca.wikipedia.org/wiki/Porto ; http://es.wikipedia.org/wiki/Oporto ; http://en.wikipedia.org/wiki/Porto ) . Tenim tot un dia per endavant per descobrir els racons i raconets de la ciutat. El primer que fem, però, és agafar forces tot esmorzant al bar que hi ha just al costat del hostel. L’ambient és agradable i el cambrer molt simpàtic. Tot seguit, ja amb energia per cremar, ens disposem a visitar la ciutat. Baixem per un dels carrers més cèntrics, un passeig ple de botigues. De passada entrem al mercat municipal i hi fem una ullada. La següent parada que fem és davant de l’ajuntament, perfectament adornat amb un gran arbre de Nadal just davant. Baixem tota l’avinguda que hi ha davant, que està plena d’instruments gegants, a on petits i gran s’entretenen a fer (o intentar fer) música. Els records de la meva anterior visita a la ciutat en revenen a la memòria, i més quan veig l’església dels “Clérigos”. Ens hi dirigim i després de pagar els 2 euros d’entrada, pugem per les estretes escales que menen al capdamunt d’aquesta torre i església que han esdevingut emblemes de la ciutat (continuarà).

(La fotografia correspon a l'exterior de l'església dels Clérigos)