La força del cervell

Referent als reptes d’aprendre noves llengües com el xinès, dies enrere vaig llegir un article que parlava sobre la capacitat que té el nostre cervell per emmagatzemar coses gairebé en l’oblit. L’article en qüestió parlava d’un estudi que s’havia fet amb nenes i nens francesos: uns eren monolingües (parlaven només francès), uns altres havien estat adoptats a la Xina i només havien sentit xinès abans de ser adoptats (havien crescut únicament utilitzant la llengua francesa) i finalment, el tercer grup eren bilingües, parlaven ambdues llengües. El curiós del treball, però, fou que els que els que havien estat adoptats eren capaços d’activar les mateixes zones del cervell que els que eren bilingües, senyal inequívoc que en algun lloc del seu cervell hi havia quedat emmagatzemada la informació. Un pas més per veure les infinites possibilitats del nostre cervell, possibilitats que ben sovint infravalorem o utilitzem de manera nefasta!
 
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís