Porto, dia 2: visita per Porto (29 de novembre de 2014) (III)


Després de la visita i de contemplar, malgrat la gent que atapeeix el petit espai, la bona vista a tota la ciutat en un dia ben lluminós, anem cap a la zona del port.  De passada tenim l’oportunitat de poder contemplar alguns dels tramvies característics de la ciutat. Ens perdem per carrers i carrerons, a on sembla que la vida passi a un ritme lent, com si fos un poble, a on les dones van amb bata i els bars són bars de barri. Quan arribem al port, la postal canvia una miqueta. La zona està molt preparada pel turisme: un munt de paradetes de records, terrassetes, botigues, etc. Tastem el primer vi de Porto a la ciutat; fem el vermut abans de pujar en una barca que ens portarà a fer una petita excursió pel Duoro, el riu que creua la ciutat abans de desembocar al mar. S’explica a viquipèdia que “El Duero (castellà) o Douro (portuguès) és un dels majors rius de la península Ibèrica. Neix a més de 2.000 metres d'altitud a la serra d'Urbión (Sistema Ibèric), travessa l'altiplà castellà-lleonès i s'endinsa a Portugal, on desguassa a l'oceà Atlàntic a prop de la ciutat de Porto. Té un recorregut de 913 km i una conca de 98.200 km².

La vall del Duero és coneguda pels seus vins, des de la Denominació d'Origen Ribera del Duero al regne d'Espanya a l'altiplà nord de la península Ibèrica, fins als vinhos do Douro i els famosos vins de Porto a la seva desembocadura.

Quan és l’hora, agafem un vaixell que ens permetrà veure els sis ponts que hi ha a la ciutat, el més conegut dels quals és el de Lluís I, dissenyat per Eiffel.  A la viquipèdia es pot trobar la següent explicació: “El Pont de Lluís I (en portuguès: Ponte de Luís I) és el més conegut i un dels més antics dels nombrosos ponts de la ciutat de Porto, Portugal. Connecta la ciutat de Vila Nova de Gaia amb Porto (marge sud i nord, respectivament), separades pel riu Douro. Va ser inaugurat el 31 d'octubre de 1886 pel rei de Portugal, Lluís I, sent en aquell moment el pont més gran del món de tipus d'arc. Està inclòs dintre del conjunt del Centre Històric de Porto, classificat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1996.

Va ser construït entre 1881 i 1886 per l'enginyer Teófilo Seyrig, un deixeble de Gustave Eiffel que ja havia participat en la construcció d'un altre pont de Porto: el Pont de Dona Maria Pia.

Aquesta construcció va substituir l’antic Pont Penjant del 1841 que existia al mateix indret. Està compost de dos pisos de 8 m. d'amplada cadascun. El pis superior mesura 385 m. de longitud mentre que el pis inferior no passa dels 174 m. Pesa 3.045 tones i l'arc mesura 172 m. de llarg per 44,6 d'alçada.

Actualment, el pis inferior està reservat als cotxes i als vianants. Mentre que el pis superior és utilitzat pels vianants i pel metro que enllaça un dels majors hospitals de Porto (Hospital de São João) i l'ajuntament de Vila Nova de Gaia (línia D del Metro de Porto).

De nit, està il·luminat, agafant diverses tonalitats de blau.

A la segona meitat del segle XIX, el comerç progressava a la ciutat de Porto. Les fàbriques s’escampaven per tot el barri oriental, anomenat brasiler. El trànsit cap a Gaia i Lisboa creixia contínuament i el Pont Penjant no era suficient per a satisfer-lo.

Per proposta de llei de l’11 de febrer del 1879, el Govern determinà l’obertura de concurs per a la “construcció d’un port metàl·lic sobre el riu Douro, a l’indret que es consideri més convenient davant de la ciutat de Porto, per a substituir l’actual pont penjant”, després que el Govern no acceptés un projecte de la firma G. Eiffel et Cie. que només contemplava una plataforma al nivell de la Ribeira, amb un sector llevadís a la part central. Es tractava d’un projecte que va merèixer un Gran Premi a l’Exposició Universal de Paris del 1878, però que no servia per a una eficaç connexió entre els nuclis urbans de Porto i Gaia. Per això aquell concurs imposà com a condició necessària la concepció d’un pont amb dues plataformes. Es presentaren nombrosos projectes i guanyà l’empresa belga Société de Willebroeck amb un projecte de l’enginyer Teófilo Seyrig, que ja havia estat l’autor de la concepció i cap de l’equip de projecte del Pont de Dona Maria Pia.

El pont de Lluís I és, junt amb la Torre dels Clergues, el símbol per excel·lència de Porto.”
(La fotografia correspon al pont de Lluís I)
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol