Rics i pobres


La maleïda crisi que està estesa per mig món porta encara més desigualtats. Cada dia els rics són  més rics, i els pobres, més pobres. 85 magnats atesoren la mateixa riquesa que la meitat de la població pobre del món (http://www.elperiodico.com/es/noticias/economia/mitad-riqueza-mundial-manos-ricos-3025949). Trist, fastigós, però cert. Potser no tots, però tinc la convicció que la gran majoria d'aquests rics ho han fet a costa de la suor i de l'explotació de molta gent pobra. S'aprofiten de la vulnerabilitat dels mes febles per omplir-se les butxaques i construir bombolles de luxe. La seva ambició no sol tenir límits, passa per damunt de les vides. En quins monstres ens hem convertit? A on han quedat els principis de solidaritat? Tan sols donessin la meitat de la seva riquesa, segurament continuarien essent rics i molta gent deixaria de ser pobre. Però mentre els bitllets tintats tinguin més valor que una vida, que un somriure, és que hem perdut la humanitat.
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís