El sistema universitari (I)

El sistema universitari que tenim a Catalunya i a l’Estat  espanyol, sota el jou del qual encara estem, és ben galdós. És gairebé un sistema oligàrquic a no hi ha molts que tenen la cadira enganxada al cul i que no la deixen anar de cap manera. Per poder optar a tenir una plaça més o menys estable  en una universitat catalana cal acreditar-se , ja sigui que per l’Agència Catalana de Qualitat Universitària (www.aqu.cat) o bé pel ministeri que esdevingui en cada instant (www.aneca.es) . Si es convoca una plaça per a professorat universitari, has de tenir l’acreditació corresponent que atorguen aquestes agències de qualitat. Però el problema rau en què estableixen uns criteris molts difícils d’assolir.  Aquests criteris tan durs porten que en molts llocs de treball s’instal·li una competència malaltissa que provoca baralles, mal ambient de treball, i en alguns casos “mobbing” i depressió.  I per més inri,  molts dels que fan d’avaluadors per dir si concedeixen o no la citada acreditació no compleixen els requisits que es demanen.