Llunàtica (un conte)
La Sandra té molt ben controlat quan s’escauen les
llunes, és a dir, quin dia és lluna plena, en quin jorn s’escau la lluna nova,
la lluna en quart creixent o en quart minvant. I en funció d’això, s’organitza.
Els dies en quart creixent té cita amb la seva
amant de torn. En els últims temps alterna la Iolanda i la Jèssica. A la
primera la va conèixer en una marató de donants de sang, mentre feien cua. Es
van caure bé i després d’un parell de cafès i un parell de sopars, aquests dos
última perfectament calculats en dia de quart creixent, es van besar i van
acabar a casa de la primera llepant-se, penetrant-se amb els dits i fent
tisores. A la Jèssica la va conèixer per internet, en un fòrum de cultius de
crisantems. Van anar xerrant, primer de plantes i més tard ja d’altres temes i
passions, que van desembocar en una trobada a casa de la Sandra per plantar
crisantems (perfectament calculat que fos un dia de quart creixent) i acabar
tastant-se les roses que les dues tenen entre les cames. Mentre que amb la Iolanda no fan servir cap
mena d’instrument, amb la Jèssica, el ritual és un xic diferent, ja que sempre
incorporen estris pel plaer. Amb la cultivadora de crisantems mai ha fet unes
tisoretes per exemple, però sempre utilitzen en les seves estones de sexe un
arnés amb vibrador acoblat, que fan servir les dues indistintament. La funcionària municipal ha jugat i juga amb
les seves dues amants a embadurnar-se el cos de nata i/o xocolata i a llepar-se
fins a l’èxtasi. A la Jèssica li ha posat múltiples vegades una xocolatina dins
del sexe i se l’ha cruspida entre llepada i llepada al clítoris. Sandra intenta
quedar un quart creixent amb la Iolanda i l’altra amb la Jèssica, però no
sempre ho pot arreglar i a vegades repeteix un
parell seguides amb una o amb
l’altra.
Quan s’esdevé quart minvant, és jorn de plaer
solitari. Aquell dia, en cas que tingui algun curs o alguna activitat, no ho
anul·la, sinó que s’adapta. Normalment el ritual comença abans de sopar, quan
es prepara una relaxant banyera amb sals. Mentre tanca els ulls, sovint posa
dins de l’aigua un submarinista que neda ben encarat al clítoris, el qual
explora fins que la Sandra s’escorre. Però encara abans de sortir de l’aigua
sol tenir, com a mínim, un orgasme més. A voltes l’aconsegueix mentre la
potència de l’aigua tèbia ruixa els seus mugrons, drets i excitats. Si sol
estar una estona per perpetuar l’excitació i al final aconsegueix un orgasme
ben dolç i treballat. Menys feina té quan el raig d’aigua que surt del telèfon
de la dutxa té com a destí final el seu entrecuix. I a vegades, si li ve bé, deixa que l’aigua li
regui els dalts i els baixos del seu cos ben conservat. Però el seu ritual onanístic
no acaba aquí. La següent etapa té lloc mentre es prepara el sopar. Li encanta
posar-se una bata de seda que li va portar de regal de la Xina un amant que li
va perdurar bastant de temps , i un escanyapets amb un petit vibrador que s’ajusta
a l’alçada del botó del plaer. S’hi va movent i entre glop i glop de moscat, se
sol preparar una amanida. Just abans de
tallar el cogombre, té per habitud rentar-lo ben bé, com si li fes una bona
palla i, seguidament el posa i el treu unes quantes vegades ja del seu sexe ben
humit. Quan el menjar ja està preparat, s’asseu a taula, amb un altre copeta de
vi i sopa tot mirant alguna pel·li porno, escollida a l’atzar: hi ha dies que
només de noies, d’altres d’orgies, de xarrups de cigales, etc. I quan ja està
ben calenta, es torna a masturbar. Depèn de com li ve bé, ho fa amb els dits
tocant el clítoris, es penetra amb les seves mans o utilitza algun dels
consoladors que té: un en forma de papallona que aleteja les ales mentre li
fricciona agradablement el clítoris o bé, per exemple, algun dels de doble
banya que té: si li ve de gust, es penetra per darrera i per davant amb un de
negre o si només té ganes de cosa dura dins de la vagina, es penetra amb un
altre que simultàniament li fa vibrar el petit penis rudimentari que tota dona
té.
El plaer solitari deixa de ser-ho els dies de lluna
nova. En aquesta ocasió, segons el particular i sorprenent calendari lunar de
la Sandra, és dia de tastar polla. Com? Doncs, igual com amb les dones, té un
parell d’homes que la satisfan. Actualment un d’ells, en Roc, és fora per
motius professionals durant mig any, de manera que només té en Gabriel per
acontentar-la. Els dies de lluna nova, la noia és de rituals fixos, com si
seguís una recepta, que varia segons qui sigui l’acompanyant. En Gabriel,
el “partenaire” que té en exclusiva durant unes quantes llunes noves, és un noi un xic més jove que la Sandra, tímid
i a qui li costa fer amics. Amb la Sandra es van conèixer en un curs de pintura
i va costar el mateix temps que un embaràs que el noi li agafés confiança i
encara tres mesos més abans no es van allitar per primer cop. En Gabriel sempre
està a punt per la Sandra. Semblaria fins i tot que n’està enamorat, cosa que
la Sandra nota, però obvia. La timidesa del noi, però s’esfuma en la intimitat
que els hi ofereix el pis del xicot. El dia que pertoca, la Sandra s’hi sol
presentar quan el dia ja fendeix. Normalment compra plats preparats a una botiga
que hi ha prop de casa d’en Gabriel. Mentre sopen, xerren de tot i de res; solen
anar per feina. Saben ja d’antuvi quines postres els esperen. Sempre és la Sandra
qui comença : encara a taula, s’aixeca, se li acosta, li somriu i se li asseu a
la falda. Tot seguit, cavalca per damunt de la roba i quan li nota el sexe
inflat, el desfà de pantalons i calçotets. En aquest moment ell es mou al sofà
i s’hi posa còmode. Ella també s’hi posa de còmoda i continua amb la feina de
fer-li esclatar el lluç; les mans fan la
feina preliminar; després li fa sonar els picarols amb la llengua i finalment
el noi amolla la llet dins de la boca femenina. Mentre es recupera de la
primera lleterada, en Gabriel es dedica a la Sandra. La despulla del tot i comença a assaborir-la per part superior; s’entreté
una estona llarga amb els pits i a fer-li petons al coll, fins que aconsegueix
fer-la córrer. Mossega poc a poc els mugrons,
els xucla, hi fa cercles amb la llengua, hi juga amb el nas fins que la
respiració d’ella s’accelera i comença a gemegar. Mentre baixa pel ventre erm,
ell ja s’ha recuperat i torna a tenir la fava ben dreta. Però continua
concentrat en ella: li petoneja la part interior de les cuixes i deixa anar l’alè
a prop de cony de la Sandra, que comença a suquejar pensant en el que vindrà:
en Gabriel li enlleferna la figa, li petoneja, la porta al cel anomenat
orgasme; com que ja la coneix, sap que quan ella arqueja l’esquena, l’esclat és
imminent i ell, en aquest precís instant, la penetra de cara. La cavalca en
aquesta postura durant una estona; normalment, com a mínim, ella té un orgasme
més. Quan la correguda del noi és propera, fan una breu pausa: el temps just
perquè ella se li posi al damunt, cavalqui un xic més i ell es vessi definitivament
entre gemecs i espasmes. Un cop els dos satisfets, temps de fer un glop de
qualsevol licor, vestir-se i acomiadar-se amb un bes cast fins a la propera
lluna nova.
Per acabar el amb el cicle de les llunes, els dies
de lluna plena surt la Sandra més lloba de totes. És la lluna del plaer compartit
en grup. Dies abans que la lluna esdevingui plena del tot, ja envia un missatge
a en Guillem, que li sol fer d’acompanyant. En Guillem és un amic de la
infantesa amb qui mai ha perdut el contacte. En Guillem es va casar molt jove i
va formar una família amb l’Íngrid. Porten una relació oberta i ella sap perfectament
què fa el seu marit quan queda amb la Sandra. És més, a voltes ella també hi
afegeix. El dia que lluna eclipsa els estels, en Guillem i la Sandra van a un
club d’intercanvi de parelles. En tenen quatre o cinc de coneguts i els van
alterant. En algunes ocasions, si li ve bé, l’Íngrid també els hi acompanya. Quan
entren al club els dos (o els tres) es despullen, es posen la bata que els hi
faciliten, una màscara, i inicien la passejada per les diferents habitacions.
De totes maneres sempre es paren al primer llit buit que troben, a on fan un
69. I normalment no triguen gaires més clients a unir-se a les mamades,
mossegades i llepades. Els dies que els acompanya l’Íngrid, són les dues dones
les que s’aboquen a dibuixar un 6 i 9, mentre que en Guillem les va acaronant com
pot; tot seguit serà ell qui notarà les boques de les dues amants competint per
empassar-se el seu fal·lus; també és habitual que altres boques femenines s’afegeixin
a tan singular “competició”. A part d’aquest “ritus” invariable en qualsevol
dels centres d’intercanvi que visiten, la resta és total improvisació. La Sandra
es pot perdre en una habitació i passar-se tot el vespre mamant o munyint
polles. O es pot deixar penetrar per davant i per darrere mentre amb la boca
engoleix una tercera verga. Habitualment en Guillem hi sol participar, però
també va bastant a la seva. D’altres dies la funcionària municipal prefereix
només companyia femenina i amb un grup de fèmines es dediquen a llepar-se i penetrar-se
tot formant un cercle. En algunes ocasions barreja vagines i polles en les
seves nits de lluna plena: mentre la penetren, ella es menja la petxina que
alguna noia li posa ben bé a l’abast de la seva llengua afilada i ardent o
també pot deixar-se masturbar per les mans d’una noia que aguanta plaentment
les envestides d’algun desconegut. Un cop la Sandra i en Guillem (i quan s’escau,
també l’Íngrid) estan satisfets, retornen a
la seva ciutat tot explicant-se les històries que no han compartit
durant l’estada al club.
En el dies de lluna plena, just abans de posar-se a dormir, la Sandra ja
torna a apuntar a la seva agenda del plaer les dates del proper calendari
lunar. I quan la son ja l’ha vençuda i es fon amb el país dels somnis, la lluna
altiva i múrria, li pica l’ullet i somriu per ella mateixa tot recordant que és
l’espectadora muda de les nits llunàtiques de la Sandra.
Comentaris