Llunàtica (un conte)

La Sandra és una llunàtica.  I no és un adjectiu que li escaigui pel fet de ser excèntrica, ans al contrari, és més aviat una persona que passa bastant desapercebuda en seu dia a dia. Llunàtica se li adiu perquè fa temps que funciona segons el calendari lunar. No sap ben bé com va començar aquesta vida lligada al satèl·lit que ens fa companyia a les nits, i que segons sembla, va ser trepitjat per l’home per primera volta l’any 1969. Però fa anys que segueix la mateixa rutina que li marca el calendari nocturn. La seva vida és rutinària, treballa de funcionària municipal ja fa una bona colla d’anys. Tot i que ha tingut més d’una oportunitat (i encara en té), continua afermada a la seva solteria i a no voler compartir sostre amb ningú més que novsigui un gat. Actualment viu amb el “Negret”, però abans n’ha tingut altres. Com que l’horari li permet, fa múltiples activitats: idiomes, ganxet, coopera amb l’associació de veïns del barri, participa al banc del temps, etc. Però la seva agenda personal ve marcada pel que diu el calendari de la lluna. Si cal que se salti alguna classe o deixi d’anar a algun acte que tenia programat, ho fa.

La Sandra té molt ben controlat quan s’escauen les llunes, és a dir, quin dia és lluna plena, en quin jorn s’escau la lluna nova, la lluna en quart creixent o en quart minvant.  I en funció d’això, s’organitza.

Els dies en quart creixent té cita amb la seva amant de torn. En els últims temps alterna la Iolanda i la Jèssica. A la primera la va conèixer en una marató de donants de sang, mentre feien cua. Es van caure bé i després d’un parell de cafès i un parell de sopars, aquests dos última perfectament calculats en dia de quart creixent, es van besar i van acabar a casa de la primera llepant-se, penetrant-se amb els dits i fent tisores. A la Jèssica la va conèixer per internet, en un fòrum de cultius de crisantems. Van anar xerrant, primer de plantes i més tard ja d’altres temes i passions, que van desembocar en una trobada a casa de la Sandra per plantar crisantems (perfectament calculat que fos un dia de quart creixent) i acabar tastant-se les roses que les dues tenen entre les cames.  Mentre que amb la Iolanda no fan servir cap mena d’instrument, amb la Jèssica, el ritual és un xic diferent, ja que sempre incorporen estris pel plaer. Amb la cultivadora de crisantems mai ha fet unes tisoretes per exemple, però sempre utilitzen en les seves estones de sexe un arnés amb vibrador acoblat, que fan servir les dues indistintament.  La funcionària municipal ha jugat i juga amb les seves dues amants a embadurnar-se el cos de nata i/o xocolata i a llepar-se fins a l’èxtasi. A la Jèssica li ha posat múltiples vegades una xocolatina dins del sexe i se l’ha cruspida entre llepada i llepada al clítoris. Sandra intenta quedar un quart creixent amb la Iolanda i l’altra amb la Jèssica, però no sempre ho pot arreglar i a vegades repeteix un  parell  seguides amb una o amb l’altra.

Quan s’esdevé quart minvant, és jorn de plaer solitari. Aquell dia, en cas que tingui algun curs o alguna activitat, no ho anul·la, sinó que s’adapta. Normalment el ritual comença abans de sopar, quan es prepara una relaxant banyera amb sals. Mentre tanca els ulls, sovint posa dins de l’aigua un submarinista que neda ben encarat al clítoris, el qual explora fins que la Sandra s’escorre. Però encara abans de sortir de l’aigua sol tenir, com a mínim, un orgasme més. A voltes l’aconsegueix mentre la potència de l’aigua tèbia ruixa els seus mugrons, drets i excitats. Si sol estar una estona per perpetuar l’excitació i al final aconsegueix un orgasme ben dolç i treballat. Menys feina té quan el raig d’aigua que surt del telèfon de la dutxa té com a destí final el seu entrecuix.  I a vegades, si li ve bé, deixa que l’aigua li regui els dalts i els baixos del seu cos ben conservat. Però el seu ritual onanístic no acaba aquí. La següent etapa té lloc mentre es prepara el sopar. Li encanta posar-se una bata de seda que li va portar de regal de la Xina un amant que li va perdurar bastant de temps , i un escanyapets amb un petit vibrador que s’ajusta a l’alçada del botó del plaer. S’hi va movent i entre glop i glop de moscat, se sol preparar una amanida.  Just abans de tallar el cogombre, té per habitud rentar-lo ben bé, com si li fes una bona palla i, seguidament el posa i el treu unes quantes vegades ja del seu sexe ben humit. Quan el menjar ja està preparat, s’asseu a taula, amb un altre copeta de vi i sopa tot mirant alguna pel·li porno, escollida a l’atzar: hi ha dies que només de noies, d’altres d’orgies, de xarrups de cigales, etc. I quan ja està ben calenta, es torna a masturbar. Depèn de com li ve bé, ho fa amb els dits tocant el clítoris, es penetra amb les seves mans o utilitza algun dels consoladors que té: un en forma de papallona que aleteja les ales mentre li fricciona agradablement el clítoris o bé, per exemple, algun dels de doble banya que té: si li ve de gust, es penetra per darrera i per davant amb un de negre o si només té ganes de cosa dura dins de la vagina, es penetra amb un altre que simultàniament li fa vibrar el petit penis rudimentari que tota dona té.

El plaer solitari deixa de ser-ho els dies de lluna nova. En aquesta ocasió, segons el particular i sorprenent calendari lunar de la Sandra, és dia de tastar polla. Com? Doncs, igual com amb les dones, té un parell d’homes que la satisfan. Actualment un d’ells, en Roc, és fora per motius professionals durant mig any, de manera que només té en Gabriel per acontentar-la. Els dies de lluna nova, la noia és de rituals fixos, com si seguís una recepta, que varia segons qui sigui l’acompanyant.  En Gabriel,  el “partenaire” que té en exclusiva durant unes quantes llunes noves,  és un noi un xic més jove que la Sandra, tímid i a qui li costa fer amics. Amb la Sandra es van conèixer en un curs de pintura i va costar el mateix temps que un embaràs que el noi li agafés confiança i encara tres mesos més abans no es van allitar per primer cop. En Gabriel sempre està a punt per la Sandra. Semblaria fins i tot que n’està enamorat, cosa que la Sandra nota, però obvia. La timidesa del noi, però s’esfuma en la intimitat que els hi ofereix el pis del xicot. El dia que pertoca, la Sandra s’hi sol presentar quan el dia ja fendeix. Normalment compra plats preparats a una botiga que hi ha prop de casa d’en Gabriel. Mentre sopen, xerren de tot i de res; solen anar per feina. Saben ja d’antuvi quines postres els esperen. Sempre és la Sandra qui comença : encara a taula, s’aixeca, se li acosta, li somriu i se li asseu a la falda. Tot seguit, cavalca per damunt de la roba i quan li nota el sexe inflat, el desfà de pantalons i calçotets. En aquest moment ell es mou al sofà i s’hi posa còmode. Ella també s’hi posa de còmoda i continua amb la feina de fer-li  esclatar el lluç; les mans fan la feina preliminar; després li fa sonar els picarols amb la llengua i finalment el noi amolla la llet dins de la boca femenina. Mentre es recupera de la primera lleterada, en Gabriel es dedica a la Sandra. La despulla del tot i  comença a assaborir-la per part superior; s’entreté una estona llarga amb els pits i a fer-li petons al coll, fins que aconsegueix fer-la córrer.  Mossega poc a poc els mugrons, els xucla, hi fa cercles amb la llengua, hi juga amb el nas fins que la respiració d’ella s’accelera i comença a gemegar. Mentre baixa pel ventre erm, ell ja s’ha recuperat i torna a tenir la fava ben dreta. Però continua concentrat en ella: li petoneja la part interior de les cuixes i deixa anar l’alè a prop de cony de la Sandra, que comença a suquejar pensant en el que vindrà: en Gabriel li enlleferna la figa, li petoneja, la porta al cel anomenat orgasme; com que ja la coneix, sap que quan ella arqueja l’esquena, l’esclat és imminent i ell, en aquest precís instant, la penetra de cara. La cavalca en aquesta postura durant una estona; normalment, com a mínim, ella té un orgasme més. Quan la correguda del noi és propera, fan una breu pausa: el temps just perquè ella se li posi al damunt, cavalqui un xic més i ell es vessi definitivament entre gemecs i espasmes. Un cop els dos satisfets, temps de fer un glop de qualsevol licor, vestir-se i acomiadar-se amb un bes cast fins a la propera lluna nova.

Per acabar el amb el cicle de les llunes, els dies de lluna plena surt la Sandra més lloba de totes. És la lluna del plaer compartit en grup. Dies abans que la lluna esdevingui plena del tot, ja envia un missatge a en Guillem, que li sol fer d’acompanyant. En Guillem és un amic de la infantesa amb qui mai ha perdut el contacte. En Guillem es va casar molt jove i va formar una família amb l’Íngrid. Porten una relació oberta i ella sap perfectament què fa el seu marit quan queda amb la Sandra. És més, a voltes ella també hi afegeix. El dia que lluna eclipsa els estels, en Guillem i la Sandra van a un club d’intercanvi de parelles. En tenen quatre o cinc de coneguts i els van alterant. En algunes ocasions, si li ve bé, l’Íngrid també els hi acompanya. Quan entren al club els dos (o els tres) es despullen, es posen la bata que els hi faciliten, una màscara, i inicien la passejada per les diferents habitacions. De totes maneres sempre es paren al primer llit buit que troben, a on fan un 69. I normalment no triguen gaires més clients a unir-se a les mamades, mossegades i llepades. Els dies que els acompanya l’Íngrid, són les dues dones les que s’aboquen a dibuixar un 6 i 9, mentre que en Guillem les va acaronant com pot; tot seguit serà ell qui notarà les boques de les dues amants competint per empassar-se el seu fal·lus; també és habitual que altres boques femenines s’afegeixin a tan singular “competició”. A part d’aquest “ritus” invariable en qualsevol dels centres d’intercanvi que visiten, la resta és total improvisació. La Sandra es pot perdre en una habitació i passar-se tot el vespre mamant o munyint polles. O es pot deixar penetrar per davant i per darrere mentre amb la boca engoleix una tercera verga. Habitualment en Guillem hi sol participar, però també va bastant a la seva. D’altres dies la funcionària municipal prefereix només companyia femenina i amb un grup de fèmines es dediquen a llepar-se i penetrar-se tot formant un cercle. En algunes ocasions barreja vagines i polles en les seves nits de lluna plena: mentre la penetren, ella es menja la petxina que alguna noia li posa ben bé a l’abast de la seva llengua afilada i ardent o també pot deixar-se masturbar per les mans d’una noia que aguanta plaentment les envestides d’algun desconegut. Un cop la Sandra i en Guillem (i quan s’escau, també l’Íngrid) estan satisfets, retornen a  la seva ciutat tot explicant-se les històries que no han compartit durant l’estada al club.

En el dies de lluna plena,  just abans de posar-se a dormir, la Sandra ja torna a apuntar a la seva agenda del plaer les dates del proper calendari lunar. I quan la son ja l’ha vençuda i es fon amb el país dels somnis, la lluna altiva i múrria, li pica l’ullet i somriu per ella mateixa tot recordant que és l’espectadora muda de les nits llunàtiques de la Sandra.
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís