Més coses que em sorprenen

Una altra cosa que em sorprèn de la vida americana és anar a sopar o a dinar fora. I no ho dic perquè sigui un fet poc habitual a casa nostra. El que em té astorada és la quantitat de menjar que arriben a posar per ració! No m'estranya que hi hagi els problemes d'obesitat que hi ha. No en tots els restaurants, però en molts, la ració és tant abundosa que és impossible acabar-se-la. El que fa la gent que no s'acaba el menjar és una pràctica que també he fet algunes vegades: demanes un recipient per a poder-te endur les sobres. Aquí és una cosa molt habitual i que trobo d'allò més encertada. Tu ho has pagat, tot i que no t'ho has acabat, però t'ho emportes. Per sort, a casa nostra cada dia això també s'estila més! Però de veritat, encara no deixa de sorprendre'm tot el que et posen en un plat quan demanes una ració. Molt exagerat, la veritat. És que gairebé tot en aquest país cal que sigui XXL?
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol