Els projectes de recerca a la Universitat


Presentar un projecte de recerca a una convocatòria pública és tota una aventura. Primer cal que surti la convocatòria i després, omplir el projecte. Pàgines i més pàgines, però bé, també és un plaer poder idear projectes. Tot seguit el pas de l’avaluació per comitès, teòricament d’experts, que a vegades, amb els comentaris que fan, deixen bastant a desitjar i et fan pensar quan de temps fa que no es reciclen... Si tens la sort que et donen el projecte, sovint ve altament retallat per la part econòmica. El més freqüent és que te’l denegui n i llavors calgui al·legar, i amb un xic de sort, potser encara pesques alguna cosa. Però el que fa més ràbia és l’amiguisme que es mou. No fa pas gaires convocatòries, en una d’espanyola, de tots els projectes que es van presentar en l’àmbit en el qual treballo, només es van coincidir aquells provinents de la Universitat de Múrcia, molt lligada amb el Partit Popular. Casualitat? Crec que no gaire, precisament perquè no és la primera vegada que passa mentre governa aquest partit. No dic que no siguin bons, però també hi ha altra gent que treballa i fa recerca de gran qualitat....
 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís