Ser per ser

Fa qüestió d'un mes vaig aprofitar i vaig anar als San Fermines. La veritat és que la festa allí és impressionant. S'hi veu i s'hi troba de tot. El millor i el pitjor de l'ésser humà. Per sort, en pròpia carn vaig gaudir de l'amabilitat de la gent. Acostumats al dia a dia, a on moltes vegades les coses es fan només per egoisme, trobar un senyor que ens ensenyés les interioritats de la seva penya, tan sols pel simple goig i plaer de compartir la seva alegria i el seu gaudi va ser tot un plaer. Ens va fer partíceps de la seva passió i la seva il·lusió per la cuina, fet que se'ns va enganxar i vaig sortir d'allí amb un gran somriure als llavis, de redescobrir de nou que hi ha gent, afortunamdament, que gaudeix compartint i fent partícep a la gent de la seva alegria! Tan de bo hi hagués molta més gent així al món!!! 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís