Un cel de plom (II)


Del llibre de Carme Martí narrant la vida de Neus Català, hi ha moments per treure realment la son. Sense voler desgranar gaire tot el que s'hi explica, hi ha moment realment molt crus i a on la lectura es fa difícil de continuar, com quan per exemple narra les atrocitats dels nazis torturant a les presoneres, que fins i tot les penjaven amb ganxos de carnisser, fins que després d'una llarga agonia, morien. O se't regira l'estómac quan recorda la sensació que li produïa l'olor dels crematoris. També em va resultar especialment impactant el testimoni d'una altra deportada, que li conta la seva experiència a Català: com van tallar a trossos unes presoneres russes i feien passejar les seves restes per les altres presoneres; o com quan un suposat "metge" va matar a un nadó amb la culata d'una pistola... I moltes altres bestieses. Però de tot m'aferro al coratge de la Neus, al seus records dolços enmig de tanta desesperació, i sobretot, al seu desig que mai més res d'això torni a passar i que mai més resti en l'oblit. Un dels llibres que més m'han impactat i que no crec mai que oblidi. Gràcies Neus pel teu coratge, ets tot un exemple!!!
La fotografia és de Neus Català amb el vestit de deportada.
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís