Corrandes de lluna, de Maria-Mercè Marçal


      Corrandes de lluna
Avui, si venia
la lluna morta,
l'amor cantaria
que truca a la porta.
I si ens arribava
amb gep a Ponent,
l'amor cantaria
en quart creixent.
Si la lluna era
rodona i roja,
l'amor cantaria,
l'amor boja.
Mes ai, si ve blanca,
rodona i blanca,
l'amor cantaria
que la porta tanca.
I si duu la lluna
un gep a Llevant,
l'amor cantaria
l'amor minvant.
Ai, quina ufana de lluna!
Amic, sortim en finestra
entre les dotze i la una!
Lluna, moneda de coure
a l’aire, duu-nos fortuna
entre les dotze i la una.
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"