Eslovènia, dia 2 (23 de febrer de 2012) (II)

A l’apartament descansem una estoneta i després sortim a voltar pels carrers. Comença a nevar quan sortim de casa seva i ja no pararà fins moltes hores després. Passem per carrers i places plens de neu, anem a la zona del pont dels Dracs, un símbol de la ciutat, també anem veiem la font de Robba, els tres ponts i el monument del principal poeta eslovè, France Preseren (http://es.wikipedia.org/wiki/France_Pre%C5%A1eren). També visitem la plaça del congrés, passem per davant de l’ajuntament, etc. La ciutat està realment molt “morta”. Tot i que no són ni les set de la tarda, no hi ha gairebé ningú passejant. És veritat que neva i fa fresca, però es fa estrany. I també es fa estrany que els comerços estiguin tancats. Ens sorprèn una noia austríaca, que parla castellà, quan ens identifica com a catalanes, ja que reconeix el nostre idioma. Hi conversem una estoneta i continuem passejant. Finalment, entrem a un restaurant bosni a sopar. Allà ens serveixen una espècie d pa amb un formatge com una bola de gelat. Normalment va acompanyat de carn, però no la demano pas J. Bevem una Lasko (http://www.lasko.eu/), una de les cerveses típiques del país, juntament amb la Union tot compartint una agradable conversa. En tota l’estona que passem sopant, no para de nevar. Quan sortim, la postal és preciosa, i el gruix de neu, bastant considerable. Caminem una estona i finalment entrem a un altre bar; en aquesta ocasió per tastar una de les altres cerveses del país, la Human Fish, més aviat tradicional i sense filtrar (https://www.facebook.com/HumanFishBrewery) . El nom li ve gràcies a un amfibi endèmic de la zona de del karst dinàric (http://en.wikipedia.org/wiki/Olm; http://ca.wikipedia.org/wiki/Olm). Està en perill d’extinció i viu en aigües molt pures dins de les coves. S’ajunta amb nosaltres un amic de l’Anna, que arriba de pujar corrents, en la foscor, una muntanyeta prop de la capital del país! Xerrem sobre diferents coses i les hores s’escolen... Finalment, ens acomiadem i ens n’anem a dormir. De tornada cap a l’apartament, no para de nevar i ens parem a veure com els cotxes gairebé no es veuen sota la neu i a fer fotos a l’espectacular paisatge. I ja poca cosa més, cap a planxar l’orella i a preparar-se pel meu darrer dia (de moment) en terres eslovenes!