A totes les dones, TU!


 
TU

Tu, petita flor que esclata de vida.

                                                 Tu, que has sobreviscut a la guerra,

Tu, que et lleves cada matí amb un somriure,

tu, que abraces amb deler els teus fills.

Tu, que lluites cada dia per un món més just,

tu, que vas contracorrent.

Tu, que adores als qui et van donar la vida.

Tu, que estimes a una altra dona.

I tu, que et desfàs amb l’amor del teu company.

Tu, que ets l’amiga fidel.

I tu, que camines ferma cap al teu futur.

Tu, que recordes totes i tots els que lluitaren per la llibertat.

Tu, que acarones el teu ventre ple de vida.

Tu, que t’abraces a l’àvia.

Tu, que has suportat la infàmia i la tortura.

A tu, que et volen condemnar al no res.

Tu, que no vols que la memòria del passat resti en l’oblit.

Tu, que treballes, balles, cantes,

 llegeixes, rius.

Tu, que vius!

Tu, que creus en el demà. I en els homes. I en les dones.

Tu, tu, tu i tu.

Per totes nosaltres, pel nostre futur.

 Per l’orgull de ser el que som.

Per ser dones, per estimar la vida.
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís