Negre, sempra negra, de David Casadellà


Una altra petita perla d'edicions El Llop Ferotge, aquest poemari del  David Casadellà, prologat per Antoni Vidal. Un recull de poemes que exploren en món interior de l'autor i també la seva visió del món i de la vida. El llibre està dividit en tres grans blocs: el primer,
"Indogàmia autumnal", amb 13 poemes, dels quals en destacaria Desig, Flors o Amic, per citar-ne alguns dels que més m'han cridat l'atenció. En el segon bloc, titulat "El camí dels tres fars", és el que personalment més m'ha agradat; d'aquesta part en destacaria mil nou cents noranta-nou i també entrerrius (subdividit alhora en tres poemes). I finalment, de la tercera i última part, "2112", la tria ha estat ben dura per citar-ne algun dels poemes, però em quedo amb Oracle (real dream). Dins del poemes, per exemple, es poden trobar diferents idiomes en un mateix poema, fet que li confereix una força i una originalitat inusuals. En el llibre també hi destaquen les il·lustracions de Natàlia Villanueva i Davínia (portada i contraportada). I personalment, opino que tots els poemes de Casadellà mereixen una relectura per fer encara més intens el gaudi de llegir-los, de tornar a assaborir el gust de les paraules de Casadellà!
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís