Absència dolorosa

Fa poc ens va abandonar el meu oncle de Madrid. La seva esposa, la tia Lola, no va aguantar el fet de perdre la persona amb qui havia compartit pràcticament tota la vida i també s'ha fos a les estrelles. Un cop dur, em vénen a la memòria multitud d'imatges, de records, de moments. Però el que més em resta és la seva fortalesa mental i l'amor que sempre va professar a la seva família i a la seva terra. Va presidir el casal català de Madrid, organitzava ballades de sardanes, una dona vital i molt forta tot i la seva aparent fragilitat física. Mai us oblidaré, gràcies pels moments compartits i una forta abraçada, allí a on sigueu, segur que estareu junts!