Eslovènia, una agradable descoberta



Reconec que vaig anar Eslovènia per veure la meva amiga Anna i sense conèixer gaire res del país. I la veritat és que ha estat una agradable descoberta. Bones carreteres, tot preparat per les condicions climatològiques adverses, nivell de vida més baix que aquí, i sobretot, gent molt amable i simpàtica. La llengua oficial del país és l’eslovè (http://ca.wikipedia.org/wiki/Eslov%C3%A8; http://en.wikipedia.org/wiki/Slovene_language ), però el nivell d’anglès de la població en general és bo. També em va sorprendre com la gent està enganxada als esports, ja plogui, nevi o pedregui. Pràcticament viuen per la neu! I un altre fet que em va cridar poderosament l’atenció fou la manera com compaginen vida familiar amb laboral. Les parelles també porten vides bastant independents. Tan pot sortir un dia el pare o la mare fins a les tantes amb els amics com anar-se’n a esquiar un parell de dies sense que per a res s’estripi l’harmonia familiar. Aquí, ho vam comentar amb l’Anna, si els progenitors fessin això, en algun cas se’ls titllaria de bojos i irresponsables! Em va agradar, però, aquesta filosofia. Per mi els eslovens han aconseguit un bon equilibri entre la filosofia de vida nòrdica i la mediterrània, treballar i gaudir alhora. També vaig tenir la bonica sensació que la gent allí és feliç! Espero que s’encomani i que duri! A veure si hi put tornar ben aviat! :)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís