Eslovènia, dia 1 (22 de febrer de 2013)

El dia es lleva plujós a Girona. I fred. Passo el matí a casa treballant i quan el migdia ja ha estat passat, sota la pluja em dirigeixo cap a l’estació i agafo el bus que porta fins a l’aeroport. Em sorprèn de veure la poca activitat que hi ha en comparació a temps anteriors! Espero pacientment, tot llegint, que em toqui embarcar, tot mirant caure la pluja. Finalment, ja un cop dins de l’avió, m’endormisco i ja gairebé no obro els ulls fins que aterrem a l’aeroport de Treviso, prop de Venècia. Mentre esperem per desembarcar m’adono que els nois que tinc asseguts al costat també van a Ljubljana. Tots junts, esperem que arribi el taxi, el Goopti (http://www.goopti.com/)  que ens portarà des de Venècia a la capital d’Eslovènia, un país d’uns quatre milions d’habitants; a Ljubljana, la capital, hi viuen entre 200000 i 250000 persones. Sorprenentment som tot el taxi de catalans, uns de Girona i uns altres de Tortosa. Som vuit en total més el conductor que no es treu la jaqueta i en prou feines diu res. Al cap d’una estona creuem la frontera que separa Itàlia i Eslovènia . I al cap de poca estona, ja comença a aparèixer la neu, que ja no m’abandonarà fins que torni a Itàlia. I la nevada va a més, de manera que anem ben a poc a poc, darrere les màquines llevaneus. Finalment, després de gairebé tres hores, arribem a Ljubljana, antiga ciutat romana i actualment la capital d’Eslovènia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Eslov%C3%A8nia; http://en.wikipedia.org/wiki/Slovenia ; http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_d%27Eslov%C3%A8nia ) Eslovènia és un país lliure des del 1991, quan es va independitzar de Iugoslàvia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_Federal_de_Iugosl%C3%A0via  ) (http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_d%27Eslov%C3%A8nia) després d’un curt conflicte armat.  A Ljubljana (http://ca.wikipedia.org/wiki/Ljubljana; http://en.wikipedia.org/wiki/Ljubljana  ) m’espera la meva amiga Anna, i casualment es troba amb una amiga que espera alguna de la gent que ve en el mateix taxi. Enmig de la neu ens dirigim cap a casa de l’Anna. Ja és fosc i neva. Deixo les coses i de seguida marxem cap al centre de la ciutat, a on ens trobem amb alguns amics de l’Anna: una noia francesa,  una altra del Senegal, un noi finlandès amb la seva xicota eslovena, un americà... conformem una bona colla! Sortint del primer bar, a on hem fet un mos i una primera cervesa, sota una insistent nevada, anem a un segon i agradable bar, a on continuem amb una agradable conversa en un local ben acollidor i calentó. I quan ja tanquen, encara no és moment d’anar a dormir, sinó de fer unes últimes copes a una de les zones de festa de la ciutat, a Metelkova (http://www.ljubljana-life.com/ljubljana/metelkova ; http://es.wikipedia.org/wiki/Metelkova_mesto ), un centre alternatiu autogestionat d’oci de la ciutat, antigues naus industrials, que actualment serveixen com a bar i sala de concert (ja convindria aquí un lloc de festa com aquest!). Tot i la intensa nevada i el gruix de neu, hi ha molta gent menjant en una improvisada barra de bar que tenen, a on tenim una breu conversa amb un noi xilè que hi cuina. També entrem dins dels locals, més resguardats del fred i prenem alguna cervesta més. Finalment, quan entrem a l’últim local, topem amb un grup de gent i entre ells, amb una noia d’Alacant, amb la qual parlem de com està el país i coincidim en els nostres grups i en la necessitat de preservar la nostra llengua i la nostra cultura. Finalment, ja tanquen els bars i hem de marxar, però ho faig amb un bon regust de boca en saber que l’esperança renaix al sud del país, i és que som una nació, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó! I ja de ben entrada a la matinada, marxem cap a l’apartament de l’Anna a dormir i a agafar forces per la segona jornada al país!

(La imatge correspon a Metelkova).