Ràbia, tristesa i impotència...

Dies enrere vaig veure el vídeo (vomitiu i fastigós) que he deixat penjat més avall. Una "persona", i  ho poso així, entre cometes, va començar a insultar dins d'un tramvia a Londres a la gent que no era britànica. Patètic espectacle, i a més aguantant un infant sobre la seva falda. Fora de si va començar a insultar a la gent perquè era negra o d'una altra raça. Una valenta senyora se li va encarar explicant-li quatre veritats que aquesta ment obtusa i cos sense ànima no va voler escoltar. Fins a quin punt hem arribat, que ens oblidem que tots tenim el mateix origen? Aquesta "persona" pixa, caga, dorm i menja (cosa que no tothom al món pot fer) igual que les altres persones. Però per desgràcia, l'actitud d'aquest ésser deshumà és molt freqüent... (només cal anar a Badalona i a altres ciutats, governades sobretot pel PP o a on hi ha el fastigós partit Plataforma per Catalunya) Espero que els infants que hi havia al vagó no l'escoltessin i puguin passejar agafats de la mà com a sers humans pel camí de la vida. Queda molta feina per fer...


Comentaris

anna ha dit…
...l'escena m'ha recordat una que vaig viure fa uns anys al tren, fent el trajecte barcelona-girona...un grup de criaturetes amb el cap rapat i les seves "alfas" que venien de festa van començar a insultar a les i els negres que hi havia al tren...tothom callava atemorit perquè estaven fora de sí, segurament encara sota els efectes d'alguna substància prohibida...i com més tothom callava, més ells cridaven...anaven amunt i avall, sentint-se els reis del tren, fins que van topar amb un negre de 2 metres que estava assegut al seu seient i el qual, sense obrir la boca, va aixecar-se i va estampar un cop de puny a la cara del líder de la colla, que era el que cridava més fort en contra dels negres....el "gallito" va callar de cop i s'en va anar amb la cua entrecames, tot sumicant i el nas rajant i cagant-se contra els immigrants perquè havien "envaït" "su ciudad Gerona" (amb veu baixa, això sí)....els altres, evidentment, darrera seu ben cagats, no van fer res per defensar-lo del tros de negre de 2 metres que va tornar al seu seient sense obrir boca, després de rebre un aplaudiment tímid de la resta de passatgers que feliços vam contemplar com aquestes criaturetes baixaven del tren cames ajudeu-me a la primera parada que els ho va permetre!!
...és trist però "aquestes persones" només entenen les coses d'una manera...i a aquests estúpids els hi va quedar ben claret el missatge!! llàstima que no sempre és així...

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"