El dia a dia fent classes...

Aquests últims mesos he passat moltes hores preparant classe, que és part de la meva feina, que m'agrada (i molt!). Però hi ha dies que la saturació de feina és tant impressionant que vas a classe amb les cames tremoloses i la ment emboirada pel cansament i per la manca de son. Intentes fer-ho el millor que pots; hi ha jorns que surts amb una sensació de tristesa impressionant perquè saps que no ho has fet bé o no has pogut respondre a algunes preguntes; altres més contenta en veure les cares de la gent que està compartint aquesta estona amb tu. Però el que més m'agrada és poder parlar amb ells fora de l'àmbit acadèmic i aprendre de les noves generacions que pugen (i de les quals sincerament aprenc en molts aspectes), de les seves inquietuds i les seves ganes de menjar-se el món, de continuar tenint il·lusió per construir amb ells i elles un futur digne per a totes i tots. Gràcies a aquesta oportunitat que m'està regalant la vida, de continuar sentint-me jove!