El cagatió

Molts infants ja fa dies que estan delerosos pel jorn de demà. Han estat alimentant el tió per demà fer-lo cagar. Li han portat menjar, aigua, l'han cuidat. I d'aquí a unes hores el faran cagar, esperant que els hi doni allò que li han demanat. Els avis es miraran contents als seus néts, i els pares se'ls menjaran d'amor amb els ulls (o almenys això vull pensar!). Però també hi haurà en el nostre món molts infants que no podran fer cagar el tió i no tindran ni un plat a taula per menjar. És la dicotomia del Nadal, dies de pau i amor (teòricament), a on la gent es torna generosa i amable en una part del món, mentre que en l'altre ni les bombes ni les pistoles callen. Demà, quan cagui el tió, li demanaré que no pari de cagar dosis de solidaritat i d'amor! Vinga, a cagar el tió!