Romania, dia 7: casament a Magureni (20 d’agost de 2011)

Al matí ens llevem i no puc deixar de somriure en rebre les felicitacions pel meu aniversari. Ens arreglem ja per anar directament al casament de la Sanda i l’Alin; sortim ja abillats i ens n’anem a esmorzar a Càmpina. Comprem unes pastes en una pastisseria i les acompanyem amb un cafè. Tot seguit entrem a un mercat municipal a fer una volta (pleníssim de fruites, verdures i flors) i el meu oncle em regala un ram de roses preciós. Poc després és el meu pare qui em regala unes arracades. Tot seguit ja marxem cap a Magureni, cap a casa la Sanda. A la porta hi ha una corona de troncs i un cartell de benvinguda per als futurs nuvis. Allí la gent ja ha arribat i saludem als nuvis. Ens n’anem a una casa veïna a on la núvia s’està acabant d’arreglar. I des de la casa veïna, ja directament cap a l’ajuntament, amb un sol de justícia cremant-nos la pell durant els dos quilòmetres des de la casa fins a l’ajuntament. També vaig conèixer a un piló de nens, entre ells una nena vestida com de princesa que no es va separar de nosaltres en tot el dia. Parlava una mica d’espanyol, ja que a Romania hi ha una gran tradició de veure telenovel·les sud-americanes subtitulades al romanès. Per aquest motiu, molta gent l’entén. Un cop a l’ajuntament, se celebra la cerimònia en pocs moments i acabat l’acte, ens conviden a un xarrup de visinata. Seguidament, les fotos protocol·làries i ... esperem dins d’una botiga que un noi ens faci de taxi fins a la casa dels ja recent casats. Allí els música ja fa estona que van tocant sense parar. Ens ajuntem amb la mainada i no parem de jugar amb globus d’aigua mentre la gent va menjant. El dia que faig 31 anys sembla que en tingui 10... Passo realment una estona ben divertida i finalment, mengem una miqueta. Una mica d’entremès i seguidament, el sarmale i la mamaliga preceptius. Em crida l’atenció un noi que hi ha per allí. La meva tia m’explica el perquè dels seus ulls tristos: ni la seva mare ni el seu padrastre l’estimen. La vida l’ha fet gran de cop i no puc deixar de pensar com en sóc d’afortunada....Després de dinar marxem a l’hotel a canviar-nos. I mentre estem de camí cau una intensa pluja, després del sol lluent del matí. Descansem una estoneta i tot seguit ja retornem de nou cap a la casa de la Sanda i l’Alin. Ella ja no hi és: ha marxat amb la padrina i altres noies a fer un acte tradicional de passejar-se pel poble amb galledes d’aigua, tocar cassoles, etc, ja vestida de blanc rigorós. Mentrestant, els amics solters del nuvi l’afaiten amb una gran destral; acabat el ritual, ja marxem cap a l’església ortodoxa, a on se celebrarà els casament religiós. Realment és tota una altra tradició: entre d’altres als nuvis els hi posen una corona, ballen amb els dos capellans que oficien l’acte, etc. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa: http://es.wikipedia.org/wiki/Iglesia_ortodoxa ). Com a anècdota, a la núvia se li enganxa la corona amb un llibre mentre el besa i se li mig desbarata J. Després de l’acte, uns nens reparteixen caramels i bombons i poc després ja marxem cap a Càmpina, a on anem a un parc a fer-nos fotos. Allí un dels convidats m’explica que el parc el va fer construir a principis de segle un metge que tenia una filla superdotada, que als 11 anys ja era llicenciada en Medicina. La noia tenia un cervell molt més gran del normal i als 19 anys va morir. El seu pare, com a homenatge li va fer construir el preciós parc que encara avui es conserva. Després de les fotos, marxem a l’hotel, a on entrem i ens asseiem. Em sorprèn que a la taula hi ha un bon piló de fruites fresques i seques, a més de gerres de xuica! Comença a sonar la música i fins una hora després no ens porten l’entremès; un cop acabat el primer plat, més música i ens porten un cafè al cap d’una altra hora! I aquesta tònica es va repetint: un plat (després peix), més música tradicional, amb la gent ballant frenèticament, un altre plat (sarlmale i mamaliga), música, plat de carn, més música... i nosaltres, a quarts de quatre, ja retirem sense ni haver fet postres...Entremig, hi ha hagut una altra ritual: els amics de la núvia l’han “segrestada” i fins que el nuvi no ha “pagat” un simbòlic rescat, no la retornen. I també ballo un estrany ball amb un dels convidats. Finalment, ja  ens acomiadem i marxem a dormir unes poques horetes. Al matí següent, ens llevem, paguem a l’hotel (amb estafa inclosa, ja que ens fan pagar un IVA que ja havia d’estar inclòs en el preu) i anem a dir adéu a la Sanda i l’Alin. I ja directament cap a l’aeroport, a on passo els controls de seguretat i em registren les rastes pensant que hi porto quelcom... S’acaba un viatge ple de contrastos! Espero tornar-hi algun dia!
(La foto correspon al memorial que hi ha al parc a on vam fer les fotos del casament)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís