Berlín (III) (29 d’agost de 2011)


Ben descansada, em vaig llevar i de nou vaig esmorzar amb l’amic canadenc, amb qui ens havíem separat el dia anterior a l’hora del tour. Havia comprat un tiquet per anar a visitar Postdam (http://es.wikipedia.org/wiki/Potsdam ; http://ca.wikipedia.org/wiki/Palaus_i_parcs_de_Potsdam_i_Berl%C3%ADn ) amb els mateixos amb qui vaig fer el tour gratuït per la ciutat. Aprofitant que havia comprat la Berlin Welcome Card  (http://www.visitberlin.de/en/welcomecard) el viatge, després de fer alguns transbords, em va sortir prou bé de preu veient els preus que es mouen per terres berlineses. Només d’arribar, en un pont, sense adonar-me’n, tenia mig peu a Berlín i mig a Postdam. Durant la guerra freda, Postdam pertanyia a la part comunista, que va guardar els monuments. Vam passejar per allà, vam contemplar el llac i també les grans mansions, ostentoses, que hi ha per allí. La veritat és que feia un aire que tallava i no vaig gaudir tant de la visita com ho podria haver fet... Vam estar davant del Palau de Cecilenhof, a on es va signar el tractat de Postdam després de la segona Guerra Mundial (http://es.wikipedia.org/wiki/Conferencia_de_Potsdam). Els jardins són realment espectaculars i el guia ens va explicar que es van crear tres entrades per evitar suspicàcies de favoritisme pels assistents a aquella conferència: una pels anglesos, una pels russos i una pels americans. Tot seguit vam agafar un bus i vam anar ja al centre de la ciutat, a on vam veure els carrers que em van recordar a les ciutat més nòrdiques, holandeses i belgues: i és que el rei de torn va voler repoblar, segles enrere, la zona amb holandesos, ja que tenien la fama de ser bons treballadors i negociants i aportar riquesa. I també van portar amb ells l’estil arquitectònic. Després de dinar, amb un vent gèlid, vam caminar pels carrers i vam anar a parar a una rèplica de la porta de Brandenburg, per endinsar-nos poc després, amb la pluja mullant-nos els rostres i el vent entrant dins dels ossos, al parc de Sans Souci (http://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_de_Sanssouci  ) (el parc del Carpe Diem, per dir-ho d’alguna manera), fet construir per Frederic el Gran (que té una gran estàtua al carrer que mena a la porta de Brandenburg, l’Unter-der-Linen). Allí ens hi vam passejar, vam veure els hivernacles, les tombes que el rei va fer construir pels seus gossos, etc. Servidora estava cansada i atordida pel fred, així que no vaig tardar gaire a marxar un cop es va acabar la visita. Després d’una bona estona al S7, vaig arribar a Alexanderplatz i des d’allí, cap al hostel, a on em vaig dutxar... i no vaig trigar gaire a marxar per quedar amb un amic que viu a la ciutat per anar a veure el partit de lliga del Barça-Villareal. Allí vam coincidir amb un grup de garrotxins i molts més catalans; vam xalar amb la victòria del Barça i després d’acomiadar-me del meu amic, vaig retornar a descansar una bona estona...
(La foto és de fora del castell de Cecilenhof, a on se celebrà la conferència de Postdam)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís