Romania, dia 5: Sinaia i el castell de Peles + Brasov (18 d'agost de 2011)

Els dies passen volant! Ens llevem i esmorzem al nostre gust a les cabanes. Marxem i de camí ens parem a un hotel de somni: ens hi parem a fer el cafè i a observar com està bellament decorat amb fusta. Continuem el camí: ens trobem amb forats a la carretera, gent que ja de ben d’hora fa picnic al costat del riu, etc. Al cap d’una estoneta arribem a Sinaia. Ens dirigim ja ràpidament cap al castell de Peles (http://en.wikipedia.org/wiki/Pele%C8%99_Castle ; http://peles.ro/  ). Paguem l’entrada i després d’un estira-i-arronsa i de posar-nos com uns esclops de roba, aconseguim la visita en castellà i una simpàtica guia, la Micaela, ens guia pels viaranys del castell, construït durant el regnat de Carles I de Romania. Passem per les sales d’armes, que n’hi ha d’arreu del món. Per la biblioteca del primer rei (d’origen alemany) (al castell n’hi ha arribat a viure quatre i el primer sobira va comentar que mentre ell visqués, sempre hi havia d’haver estances en construcció, que sinó portava mala sort)  i que conté molts llibres originals. El primer rei i la seva erudita esposa (sabia molt de música, literatura i parlava fins a 7 idiomes) van perdre una filla i a ella hi ha dedicades moltes coses. Ens explica que hi ha també molts passadissos secrets. Ens perdem per immenses sales de ball, d’altres dedicades a la música i a la lectura, etc. Després anem pujant mica en mica a altres estances, ja més privades. Habitacions per a convidats molt ben equipades, una sala dedicada a un rei que mai hi va arribar a anar, sales per a músics, dentistes, i un llarg etcètera. També les dames de companyia de la reina tenien habitacions pròpies. Cada dia havien de portar a la reina uns quants vestits perquè escollís... I també hi havia llocs destinats a les concubines del rei... El que em crida l’atenció també és que durant un temps, un dels reis que va ocupar el castell va abdicar perquè va marxar amb la seva amant. I va quedar com a rei el seu fill: doncs li van fer unes estances d’infant amb un luxe aterridor. Tot blanc, tot fet a mida. Finalment, el pare va tornar i va tornar a ser rei, però amb la concubina ben a prop. Al cap de més de dues hores de visita, marxem amb un bon gust de boca. Sortim als jardins i em quedo una bona estona contemplant la bellesa del paisatge i del castell, molt ben cuidat. Actualment pertany a l’hereu de la corona de Romania, però és d’explotació estatal. Abans de marxar passem per un altre petit castell, que un dels reis que va habitar el de Pelles va regalar a un nebot seu com a regal de noces.  Marxem de Sinaia i ens n’anem a dinar al restaurant a on havíem esmorzat feia un parell de dies, a prop de les cabanes. El menjar, deliciós, és el preludi d’una tarda de passeig pel centre de Brasov, de sentir el sol a la cara, d’anar a veure l’església negra (http://en.wikipedia.org/wiki/Biserica_Neagr%C4%83 només per fora, ja que està tancada; el nom ve de que es va cremar i va quedar ennegrida).

Al cap d’una estona ens trobem amb la Diana i el seu recent marit, uns amics del meu oncle. La Diana ha acabat fa poc la carrera de medicina i ens explica que cobra 300 euros al mes per la seva feina a l’hospital. I el seu marit tampoc cobra gaire més... Amb ells anem al supermercat i comprem queviures per sopar tranquil·lament a la cabana. I així ho fem: passem una agradable vetllada xerrant, ens ensenya les fotografies del seu casament, un munt d’anècdotes, etc. Marxen i després de recollir la cuina,  deixem que la son ens repari el cos i la ment!

(La fotografia és del castell de Peles, d’una de les torres)