Una nit de somni amb Sopa de Cabra al Sant Jordi (9/9/2011)

Ja fa una bona colla de dies des de que Sopa de Cabra va tocar al Palau Sant Jordi, després de 10 anys de silenci. I l’experiència va ser de les no oblidaré mai. Vaig tenir la immensa sort de poder estar gairebé a primera fila. L’escenografia del lloc, genial: un parell de cotxes mig empolsegats, volent imitar una carretera que no porta enlloc. I ja des del primer moment, des de que Gerard Quintana va cridar “Bona nit, malparits!”, l’èxtasi. Cançons que han estat i continuen essent banda sonora de la meva vida. Salts i més salts, la gola seca de cantar a cor que vols, emoció a flor de pell quan van tocar “Seguirem somniat”, dedicada al Ninyín. Els músics, eufòrics a dalt l’escenari. I els discursos d’en Gerard Quintana, advocant clarament per un país lliure, per la independència, un clam que unànimement el Palau Sant Jordi, ple, va cridar durant bona part de la nit (i tot acompanyat per un bon piló d’estelades!). Després de repassar els seus èxits (alguns m’agradaren més que altres), la traca final amb els bisos: “Els teus somnis”, “No tinguis pressa”, “El sexo” i la mítica “L’Empordà”, per acabar amb la pell de gallina, tal i com havia començat el concert des de la primera nota, “Podré tornar enrere”. Una nit rodona. Més de dues hores de concert que ja tenen un racó etern a la meva memòria. I seguirem somniat...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís