Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Ja fa una bona colla de dies des de que Sopa de Cabra va tocar al Palau Sant Jordi, després de 10 anys de silenci. I l’experiència va ser de les no oblidaré mai. Vaig tenir la immensa sort de poder estar gairebé a primera fila. L’escenografia del lloc, genial: un parell de cotxes mig empolsegats, volent imitar una carretera que no porta enlloc. I ja des del primer moment, des de que Gerard Quintana va cridar “Bona nit, malparits!”, l’èxtasi. Cançons que han estat i continuen essent banda sonora de la meva vida. Salts i més salts, la gola seca de cantar a cor que vols, emoció a flor de pell quan van tocar “Seguirem somniat”, dedicada al Ninyín. Els músics, eufòrics a dalt l’escenari. I els discursos d’en Gerard Quintana, advocant clarament per un país lliure, per la independència, un clam que unànimement el Palau Sant Jordi, ple, va cridar durant bona part de la nit (i tot acompanyat per un bon piló d’estelades!). Després de repassar els seus èxits (alguns m’agradaren més que altres), la traca final amb els bisos: “Els teus somnis”, “No tinguis pressa”, “El sexo” i la mítica “L’Empordà”, per acabar amb la pell de gallina, tal i com havia començat el concert des de la primera nota, “Podré tornar enrere”. Una nit rodona. Més de dues hores de concert que ja tenen un racó etern a la meva memòria. I seguirem somniat... 
Comentaris