Romania, dia 4: anem a visitar el comte Dràcula? (17 d’agost de 2011).

El matí s’aixeca molt tranquil entremig de les muntanyes dels Carpats. Recollim ràpidament les coses i marxem a esmorzar a un bar a peu de carretera, de camí de nou cap Brasov. Allí tinc el gust de tastar per primer cop una pasta dolça boníssima, semblant a un bunyol, el papanache, acompanyat per un cafè, el primer bo que tasto en aquestes contrades. Marxem i la següent parada de la nostra excursió la fem a Bran (http://www.bran-castle.com/en/ ; http://en.wikipedia.org/wiki/Bran_Castle ), per veure el castell que va inspirar Bram Stoker (http://en.wikipedia.org/wiki/Bran_Castle ) per escriure la seva novel·la sobre Dràcula (http://en.wikipedia.org/wiki/Count_Dracula). En realitat el personatge de Dràcula està insipirat en el comte Vlad III the Impaler (http://en.wikipedia.org/wiki/Count_Dracula ), que en realitat mai va viure al castell de Bran. Però com que turísticament això atrau molt, al castell hi ha una sala dedicada al compte. El castell està molt ben restaurat, amb precioses vistes tan dins com fora. Hi passem una bona estona i finalment en marxem. Però no anem gaire lluny: ens parem a un antic poble-museu, ben bé al costat del castell, que ens permet veure com era la vida un segles enrere en un poble romanès: com estaven distribuïdes les vivendes, com feia el seu dia a dia la gent, etc. Un cop la visita feta, el proper pas és anar a passejar enmig de la infinitat de paradetes que hi ha pertot arreu i a on venen tot tipus de records. Feta la visita turístico-comercial, ens parem a dinar a un restaurant del mateix poble, a on tarden una eternitat a servir-nos. I tot seguit... altra vegada a l’aventura de la carretera romanesa: la veritat és que la conducció no és el seu fort: avançament temeraris en línia contínua, en canvis de rasant, stops que no ho són; tot el dia amb l’ai al cor! El següent destí del nostre dia és a Rasnov (http://ro.wikipedia.org.es.mk.gd/wiki/R%C3%A2%C8%99nov), a on hem vist que hi ha unes coves. Ens hi dirigim i ens trobem amb la sorpresa que hem de caminar dos quilòmetres molt costeruts! Ho fem i arribem a l’entrada, a on ja notem que fa força fresca. Esperem pacientment que la guia ens permeti l’entrada a la cova. Ho fem amb absoluta foscor.. Però la decepció a dins és enorme. Moltes de les estalactites i les estalagmites han estat arrencades, la bellesa que temps enrere devia tenir el lloc s’ha esfumat... Al cap d’una estoneta de contemplar com cauen les gotes que acabar formant belles i centenàries escultures, sortim. No fem pas gaire camí: ens parem a la ciutadella que hi ha Rasnov (http://en.wikipedia.org/wiki/R%C3%A2%C8%99nov_Citadel).  Pujar-hi es pot fer de dues maneres: o bé a peu o bé amb un tractor i remolc. Optem per la segona opció i amb uns grans catacrincs i catacrons arribem al cim. Allí paguem, com no (n’han après molt d’això de fer pagar per tot els romanesos, segons conta el meu oncle), i entrem a fer una passejada per vella i destruïda ciutadella.

Contemplem les vistes que hi ha per allí i reprenem la marxa, fins a arribar a l’estació d’esquí de Poiana (http://en.wikipedia.org/wiki/Poiana_Bra%C5%9Fov) . La veritat és que em va sorprendre: un piló d’edificis nous, moltíssims hotels...  Hi prenem un refresc i ja agafem el camí de nou fins a Brasov, enmig d’abundosos boscos i vegetació. Ens parem a un mirador a contemplar la ciutat i arribem al centre, a on anem a un supermercat i comprem coses per fer-nos el sopar. Tornem a pujar cap a les cabanes de somni a on estem allotjats i ens preparem un bon sopar. El dia ha estat llarg i esgotador, a més de ben aprofitat. El cos ens demana repòs i caiem ben aviat!

(La foto és del castell de Bran)