Braunschweig

Ja fa algunes setmanes que vaig tenir l’oportunitat de visitar Braunschweig (http://www.braunschweig.de/english/; http://en.wikipedia.org/wiki/Braunschweig) , una ciutat al centre d’Alemanya. Hi vaig anar per feina i tampoc vaig tenir gaires oportunitats de moure’m molt per la ciutat, però pel poc que vaig veure, em va encantar. A més, vaig tenir la sort de poder visitar-la en companyia d’una noia que ja fa temps que hi viu. Braunschweig és la ciutat dels lleons, però com que hi havia una carpa muntada, quedava amagat l’emblema central de la ciutat. Sense ni pensar-m’ho, el primer dia em vaig perdre pels carrers de vianants, tots plens de botiguetes de tot tipus. Com que feia un sol de justícia, la gent voltava pels carrers, els infants jugaven a les fonts, les terrasses estaven plenes. I també vaig trobar que hi havia una fira de vins, que va fer que molta gent anés a tastar-los i a menjar salsitxes! I per no parlar de les múltiples paradetes de gelat que hi havia pertot! Em va cridar enormement l’atenció el fet que hi havia moltíssimes esglésies escampades per tota la ciutat. També hi ha una casa tota feta de colors amb escultures enganxades a la façana, la Rizzi House. I una cosa ben curiosa: al castell, que presideix el nucli central a on coincideixen totes les parades de bus i tramvia, hi ha la mateixa escultura que a la porta de Brandenburg de Berlín. El castell va ser destruït durant la segona guerra mundial, però ara hi torna a ser... però només la façana. A dins és un immens centre comercial (coses del capitalisme...). La ciutat també té molts pulmons verds, plens de conills que s’hi passegen alegrament, així com un barri empedrat amb cases ben curioses. Sincerament, Braunschweig ha estat tota una descoberta, un lloc preciós i tranquil perdut per Alemanya! Totalment recomanable una visita a aquesta ciutat!
(La foto correspon a la colorejada Rizzi-Haus)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís