Pràctiques d'empresa (un conte)

No fa gaire que el noi, que cursa quart curs de veterinària,  ha començat les pràctiques al departament de patologia de la seva facultat. Fa el que s’anomena les pràctiques d’empresa per tal d’obtenir crèdits de lliure elecció, a més d’adquirir experiència professional i fer currículum. S’hi va apuntar quan van passar el llistat a classe i, sense que s’ho esperés gaire, el van seleccionar. Està sota la tutela de la Violeta i la Xènia, una professora i la seva becària. Li agrada llevar-se d’hora, anar a córrer, una bona dutxa i una torrada amb mel i nous són la seva rutina abans d’anar cap a la facultat. Depenent del dia, va al laboratori al matí o a la tarda, depenent de les classes que tingui. Avui, un dimecres se saltarà una classe al matí, car vol assistir a una biòpsia de fetge d’un porquet. A les nou ja està al laboratori, a on la Violeta i la Xènia li han preparat un protocol per tal que se’l llegeixi i entengui què fan en cada pas del seu experiment. Així doncs, després de comentar alguns aspectes tècnics tot prenent un te verd, els tres es dirigeixen cap a la sala asèptica a on tindrà lloc l’operació. Les dues noies li diuen que s’esperi un moment a l’exterior mentre elles es canvien. Quan li diuen que ja pot entrar, el noi se sorprèn i nota com se li ruboritza lleugerament la carona, però com que hi ha poca llum, dubta que les dues dones ho notin. Estan totes dues enfundades en un mono de treball blanc, semitransparent, que deixa a entreveure (i molt la  seva anatomia). De fet, només queden clarament al descobert els ulls i algun flanc de cabell de la Xènia. Les dues li diuen que se situï prop de la taula d’operacions, però que no toqui res. El noi assenteix, mentre discretament observa que la Violeta porta un conjunt de roba interior de color blanc amb cors i ossets dibuixats  (negres i vermells), mentre que la Xènia porta un sobri conjunt negre. Les dues segueixen el protocol d’operació del porquet. El noi les mira, va prenent apunts, ja que li han dit que en una de les properes ocasions li deixaran participar, i va memoritzant cada pas del protocol. Però en alguns determinats moments els ulls no observen els moviments àgils del es mans de les noies, sinó que es desvien cap a l’escot que amaguen sota el mono d’operacions. O quan li cau accidentalment el llapis i el recull, les pupil·les es claven instantàniament a les cuixes de la Violeta, que s’acaben a on comença el seu culot blanc amb els dibuixos. De sobte, potser per la calor de l’indret, pel cloroform o no sap perquè, se sent marejat i s’asseu a terra, capcot. Se sorprèn a ell mateix, ja que ell mateix està acostumat a suturar animals.  Les noies ja han acabat de cosir la bestiola i s’adonen que el noi no està bé. La Xènia es treu ràpidament els guants i es renta les mans, mentre la Violeta acaba d’enllestir els últims detalls. S’hi acosta, es treu la mascareta i li aixeca la cara, pal·lidíssima. Li mulla una mica el clatell amb una mica d’alcohol i el noi sembla revifar per instant. Li descorda una mica la bata que porta i també la cremallera de la dessuadora que porta. Pocs instants després és la Violeta qui s’ajup al costat del noi, de cara a la Xènia, amb les cames doblegades del noi entremig de les dues. El noi esbotza un lleuger somriure i balbuceja que ja es troba millor, però que té molta calor.  La Xènia li dóna la raó i li diu que es tregui la bata i la jaqueta, que segur que està millor. L’ambient està carregat, la ferum de cloroform amb l’escalfor humana són una estranya mescla que empudega l’aire. De fet, la mateixa Xènia es descorda els clips del seu mono de treballar, impol·lut, sense ni una gota de sang del porquet, no com el de la Violeta, que té un parell de gotes a l’alçada de l’espatlla. La Xènia, sense dir res, descorda també el mono de la Violeta i li acarona, silenciosament el pit esquerre per damunt dels sostenidors. La professora sembla sorpresa, però fa el mateix gest amb el pit dret de la seva becària. Però va més enllà i li pessiga lleugerament el mugró per sota la llenceria, mentre la jove clou els ulls i es mossega el llavi inferior. El jove alumne en pràctiques revifa de cop i obre uns ulls com taronges quan veu que les dues dones juguen amb les seves llengües, mentre les seves cames, espectadores inesperades, comencen a tremolar al mateix moment que nota l’erecció. Les dones s’aparten, s’aixequen i es comencen a desprendre dels monos, quedant en roba interior. Després d’uns quants besos i moixaines, és en aquesta ocasió la Violeta qui pren la iniciativa i treu els sostenidors a la becària. Després li passa el palmell de la mà entre les cames, primer per sobre les calcetes i després apartant-les. Mentrestant, la Xènia es treu el sostenidors i es pessiga a si mateixa els mugrons, mentre els dits de la Violeta es fiquen ben endins la vagina de la noia. La Violeta es treu les calcetes  i la Xènia s’agenolla per llepar les humitats del sexe de la seva companya de feina, fins que nota més mullena que mai als seus llavis quan la dona amb nom de flor s’escorre en arribar a l’orgasme. El jove estudiant, estupefacte davant el xou que no s’esperava amb els seus somnis eròtics més recòndits, sacseja frenèticament el seu fal·lus, fins que en surt disparat, descontroladament, una glopada de semen que impacta a l’esquena de la Violeta, que ara és qui xarrupa el clítoris de la Xènia. Les dues dones, totalment absortes i alineades en els seus quefers sexuals, se’l miren, tot vermell i mentre una li pregunta : vols continuar observant com es fan les pràctiques o vols tocar material?, l’altre li pica incitadorament l’ullet...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís