París, dia 1: Versalles, Torre Eiffel, Arc de Triomf i Montmartre

El matí de dissabte es va aixecar fred a Gent. Poca cosa fins a agafar el tren: trajecte en bus fins a l’estació,
trobar-nos i ja des d’allí, pujar al tren Thalys que ens portaria a París. Poc més de dues hores de trajecte foren suficients per arribar a la capital francesa, a la zona de l’estació del Nord. Una vegada allí vam comprar el val per poder moure’ns lliurement amb el transport pública a la zona de París i vam dirigir-nos a agafar els corresponents metros i trens que ens havien de portar al castell de Versalles (http://www.chateauversailles.fr/homepage ; http://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_de_Versalles ; http://en.wikipedia.org/wiki/Palace_of_Versailles). Una vegada allí, vam trobar un grup de catalans de Camprodon. Com que ja havíem comprat l’entrada via internet (18 euros!) , vam entrar ràpidament cap a l’interior. Poc vam estar al pati d’armes, car feia una bona rasca. Un cop dins de l’edifici, vam recollir l’audioguia gratuïta (amb l’entrada ja podia ser ben gratuïta)! I començà l’espectacle visual de la visita al sumptuós castell. Pintures, escultures, immenses sales, retrat d’una època ostentosa, on els monarques i governants vivien en la fastuositat mentre el poble moria de gana en moltes ocasions. Com sempre que visito aquests llocs, la imaginació volava sola, pensant com seria un capvespre o un despertar en aquelles cambres. I la sal dels miralls, senzillament espectacular. Em sorprengué que marit i muller tinguessin llits separats, cadascun en una cambra diferent; però totes extremadament luxoses per l’època. Cada cambra seria un capítol per explicar. I entremig d’aquests bocins d’història, anàvem descobrint les escultures de l’escultor contemporani japonès Takashi Murakami (http://www.takashimurakami.com /; http://en.wikipedia.org/wiki/Takashi_Murakami ) He de confessar que no sóc aficionada a l’art, però les formes i la multitud de colors em van captivar. El castell, senzillament, semblava inacabable. La part final del recorregut, la zona de les pintures i de les cambres de les senyoretes i dels delfins, la vam passar una mica ràpid, ja que el decandiment de tantes hores sense menjar res es va fer més patent. Així doncs, vam sortir als impressionants jardins (http://en.wikipedia.org/wiki/Gardens_of_Versaille s) a menjar un entrepà i seguidament ens vam posar de nou en marxa per evitar que la fred s’apoderés de nosaltres. Tot passejant vam anar fins als dominis de la reina Maria Antonieta, amb el gran Trianon i el petit Trianon (http://es.wikipedia.org/wiki/Gran_Trian%C3%B3n ). Mentre passejàvem per aquests jardins, realment espectaculars, amb tot luxe de detalls, em vingué a la memòria el llibre de l’escriptor català Nèstor Luján, titulat “Els fantasmes del Trianon” (http://www.bromera.com/index.php/fitxa-llibre-coleccions/items/els-fantasmes-del-trianon.html  ; http://ca.wikilingue.com/fr/Fantasmes_del_Trianon ) que vaig llegir temps endarrere. Teòricament la passejada pels jardins dura unes cinc hores, però com que feia fred i ja es feia fosc, la vam reduir a mitja hora. M’agradaria repetir-la a la primavera, amb les escultures descobertes i les flors florides. Impressionant l’extensió de terreny d’aquests jardins. Com devia ser la vida diària allí? La imaginació és lliure! Quan la fosca ja era evident, vam retornar a la capital amb tren. Les nostres següents estacions van ser la torre Eiffel (http://en.wikipedia.org/wiki/Tour_eiffel ), poblada de turistes; temps de fer algunes fotos al monument il•luminat i prendre les oportunes combinacions de metro (per cert, en això els francesos ho tenen molt ben muntat) per anar a visitar i fer algunes fotografies a l’Arc de Triomf (http://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_de_Triomf_de_l'%C3%89toile ), també il•luminat i poderós al capdamunt dels camps Elisis, perfectament alineat amb el nou arc de la Défense i l’arc de Triomf du Carrousel (http://en.wikipedia.org/wiki/Arc_de_Triomphe_du_Carrousel ) (prop del museu del Louvre). Seguidament vam anar ja cap a la zona de l’hotel, al barri de Montmartre (http://en.wikipedia.org/wiki/Montmartre  ) . Només de sortir de la boca del metro, en la distància ja vam veure l’imponent Sacre Coeur (http://en.wikipedia.org/wiki/Basilica_of_the_Sacr%C3%A9_C%C5%93ur ) . Després de deixar les coses a l’hotel, tot fent una passejada vam passar-hi per davant; vam anar a buscar un geocatching i seguidament tot passejant entremig de retratistes vam anar a sopar una sopa de ceba ben calentona, una pizza i un tros de pastís de poma. Per rematar la nit, passejada nocturna pel barri, per la zona del Moulin-Rouge (http://en.wikipedia.org/wiki/Moulin_Rouge ), bellament il•luminat, amb una llarguíssima cua de gent que volia entrar. La imaginació de nou es desbocà tot pensant com devia ser una nit de dissabte dels anys vint del segle passat en aquella zona, amb el Moulin-Rouge i el café de le Chat Noir (http://en.wikipedia.org/wiki/Le_Chat_Noir ) plegat de gent. I de retorn cap a l’hotel vam entrar en un dels múltiples sex-shop de la zona per veure quines joguines hi havia. Finalment, poca cosa més que caure de seguida en un profund son, car el cansament acumulat era molt.
La foto correspon a l’entrada del palau de Versalles

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís