Els castellers ja són patrimoni immaterial de la Humanitat!

Ja fa algunes setmanes que des de la llunyania vaig llegir una bona notícia pel país. La de la declaració dels castells (http://ca.wikipedia.org/wiki/Castellers ), aquesta festa tan nostrada, com a patrimoni immaterial de la humanitat. Va ser un dia de reconeixement nacional, car també es va declarar el cant de la Sibil·la (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cant_de_la_Sibil.la) , típic de l’illa de Mallorca i de l’Alguer durant la nit de Nadal com a tal. I per rematar-ho, també es va protegir la dieta mediterrània, pròpia de les nostres contrades. Tot i que mai he estat excessivament aficionada a l’art casteller, m’emociona veure la tenacitat de remuntar una torre humana fins a una altura considerable, l’afany de superació de la gent que hi participa, els emocions que es desperten a cada entrebanc superat. El so de les gralles, els silencis, els aplaudiments són la banda sonora a aquest gran espectacle. I per no parlar de  la competició sana entre colles, les trobades castelleres, una autèntica festa! I els castellers també són una nova forma d’integració de la gent que arriba al nostre país; una bonica manera de fer, mai més ben dit, pinya. Veure anxanetes de totes les races del nostre planeta coronant el cim de la tenacitat i l’esforça conjunt és preciós. de  Felicitats castellers, i per molts anys puguem gaudir d’aquesta festa (que per cert, ja ha superat fronteres, car hi ha colles castelleres fins i tot a la Xina).