París, dia 2: Montmartre, la torre Eiffel, el Louvre, les Tuilleries, Saint-Michel de Notre-Dame, jardins de Luxemburg, etc...

El segon dia a la ciutat de les llums es despertà fred. Després d’esmorzar a l’hotel, la primera visita del dia l’efectuàrem a la santa capella, al Sacre-Coeur, a on vam poder contemplar la seva immensitat tant per dins com per fora i fer-nos-hi les preceptives fotografies. També m’agradà recordar escenes de la pel•lícula Amélie (http://en.wikipedia.org/wiki/Am%C3%A9lie_(film)) , que transcorren en aquesta zona. Sense gaire més dilació vam prendre el metro fins a la torre Eiffel i el camp de Mars, a on vam fer fotos i també ens vam entretenir contemplant el Sena. I com que el temps passa que vola, de nou amb el coet al cul fins al museu del Louvre (http://en.wikipedia.org/wiki/Louvre_Museum; http://www.louvre.fr/llv/commun/home.jsp) . Sota un cel ennuvolat i una fred de mil dimonis, vam contemplar la piràmide de vidre que marca l’entrada del lloc a on reposa la Mona Lisa (http://en.wikipedia.org/wiki/Mona_lisa), vam passar per davant l’arc de triomf del Carrousel. l menys ostentós que el que hi ha al centre de la ciutat. I després, curta passejada pel jardí de les Tuilleries (http://en.wikipedia.org/wiki/Jardin_des_Tuileries) i de nou el metro fins a la catedral de Saint Michel de Notre-Dame (http://ca.wikipedia.org/wiki/Notre-Dame_de_Par%C3%ADs). Vam entrar-hi i vam tenir l’ocasió de veure com s’hi celebrava missa. En sortint, vam comprar un entrepà i després de cruspir-nos-el davant del Sena, vam anar fins davant de l’Hôtel de la Ville. I tot passejant vam passar per davant de la plaça de la Sorbona (http://ca.wikipedia.org/wiki/Sorbona) i també davant del majestuós Panteó (http://en.wikipedia.org/wiki/Panth%C3%A9on,_Paris), abans d’entrar a descobrir (i mai més ben dit, ja que no esperàvem anar-hi!) la petita, però bella, església de Saint-Étienne, a on també ens vam resguardar una mica del fred gèlid de l’exterior. I abans d’anar cap a l’estació, una curta passejada pels jardins de Luxemburg (http://en.wikipedia.org/wiki/Jardins_du_luxembourg). Finalment, retorn de nou cap a l’estació del Nord (http://en.wikipedia.org/wiki/Gare_du_nord) , a on ens vam resguardar de les temperatures sota zero dins d’un bar prenent una xocolata calenta abans d’agafar el tren que ens havia de retornar a Gent! Un bonic viatge a la bella (i inacabable) ciutat! À bientôt París (encara em queda veure els diferents cementiris, l’interior del Panteó, les c catacumbes, etc :-)!
La foto correspon a la basílica del sagrat Cor de Montmartre, de bon matí.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Imatge
  Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans!    Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació