L'alsacià

Ja fa unes quantes setmanes vaig tenir l’oportunitat de visitar la zona de la Selva Negra, zona entre Alemanya i França. L’espectacularitat dels paisatges em va impressionar, però també em plagué el fet de veure, que tot i que de manera gairebé residual, a la zona d’Estrasburg encara s’hi conserva la llengua alsaciana (http://ca.wikipedia.org/wiki/Alsaci%C3%A0), propera a l’alemany. Els carrers d’aquesta ciutat estan també en la nomenclatura alsaciana, a l’igual que algunes de les menges típiques de la zona, escrites en aquesta llengua en les cartes dels restaurants. Malauradament, però no vaig poder sentir ningú que la parlés (tampoc m’hi vaig fixar excessivament, tot sigui dit!)  Espero, però que la supervivència d’aquest idioma es pugui conservar durant moltíssimes més generacions. I és que és ben sabut que a la república francesa li costa no aixafar el que s’allunya de la llengua oficial de Voltaire. Descobrir que encara aquesta llengua no està morta va ser una dolça cirereta del viatge!