Algunes reflexions dels darrers viatges

Per sort, últimament he pogut conèixer nous indrets de la vella Europa. I en tinc un regust agredolç. Dolç en el sentit que he pogut conèixer nous llocs, extasiar-me amb els paisatges, tastar noves menges i noves begudes, gaudir de bona companyia, etc. Tot això són petits bocins de felicitat impagables! Dolçor també de comprovar com a la zona de l’Alsàcia encara es conserva la llengua, tot i que crec que es podria fer més per promoure-la. I a Noruega, per fi, sembla que la cultura dels Samis (http://ca.wikipedia.org/wiki/Sami) s’està respectant i fins i tot evitar que sigui, en certa manera, mal vista. I de què ve, doncs, el regust agre? Ve del despotisme i l’antipatia gratuïta que corre pel món, sobretot a Noruega. La manca d’educació quan estàs perduda i demanes ajut, la manera de mirar per sobre l’espatlla, com si fossis un ésser inferior. Aquesta és la sensació que vaig tenir més d’una vegada. O la gent amb qui comparteixes habitació, que no són capaços de dir ni hola, quan tu els has saludat. I això em porta a pensar quin carai de societat estem creant, una societat d’egòlatres que només pensen en ells mateixos i en el seu benestar, sense parar-se a pensar que uns sense els altres no acabem essent res i que la vida resulta molt trista i avorrida. Espero que properament aquesta agror es converteixi en moltíssima dolçor....

La foto correspon a alguns des vestits tradicionals Samis